Baixada d’impostos

Aquest dilluns el govern de la Generalitat i els comuns van anunciar que havien arribat a un acord per a una reforma fiscal de cara a garantir l’aprovació dels pressupostos de l’administració catalana. Llegint els titulars de diversos mitjans de comunicació, es podria arribar a pensar que es tracta d’una puja dels impostos, generalitzada i sense escrúpols, a tota la població catalana. Una mena d’apocalipsi fiscal que destruiria milers de llars i les empenyeria a la misèria més absoluta. El senyor jubilat que es fa la tarda més passable mirant la televisió pública queda esparverat amb la indignació catastrofista de Pilar Rahola: ¿com s’ho faran els seus nets, que prou feina tenen a viure enllaçant contractes temporals, per suportar aquestes càrregues desproporcionades? La treballadora que de bon matí fa camí cap a la fàbrica, para en un bar a fer un cafè, obre un diari i pensa que on anirem a parar, que ja resultarà impossible arribar a final de mes. Diuen així les capçaleres: “La Generalitat i els comuns pacten la pujada de diversos impostos i creen un tribut nou”, “Govern i comuns, a prop d’acordar pujades d’impostos”, “els experts alerten que la pujada fiscal incentiva canvis de domicili”... Si està de sort enganxarà la columna de la Rahola titulada “Pujada d’impostos”, on continua insistint en allò que esbombava iradament dos dies abans a través de la pantalla. Però quina és la realitat quan t’apropes als números concrets? Resulta que 205.000 contribuents, entre els que tenen les rendes més minses, veuran com els abaixen els impostos i que la grandíssima majoria no tindrà cap modificació en el seu IRPF. Encara que sigui per estadística i probabilitat, és previsible que el lector o l’espectador estigui entre aquests paràmetres i no pas dins el grup reduït que veurà lleugerament incrementada la seva tributació. Deixem-ho aquí, només per pensar una mica al servei de quins interessos s’escriu.