La diferència

A les eleccions britàniques, Boris Johnson, conscient que la població sencera parlava més del Brexit que del futbol, va proclamar a tort i a dret que ell sí que solucionaria aquest tema, amb acord o sense. Així mateix, molts feus laboristes van passar al Partit Conservador, cosa que potser no haurien fet si el líder laborista Jeremy Corbyn s’hagués definit sobre el Brexit en comptes de parlar exclusivament de temes socials, tot prometent la lluna d’una manera poc realista. (A Escòcia, l’SNP va arrasar –també a les demarcacions laboristes– amb una campanya contundent en contra del Brexit). Amb un Brexit sense acord, per cert, hi hauria mancances de menjar fresc, de combustible i de medicaments; hi hauria uns embussos insuportables a l’entorn del port de Dover (per on entren la majoria dels camions europeus); la inflació es dispararia, la lliura cauria en picat i l’economia nacional s’encongiria un 9,3%. Per això, Escòcia farà un segon referèndum, tot i que Johnson ja ho ha prohibit. No se’n pot predir els resultats, és clar, però sí que es pot pronosticar que Londres no enviarà milers de policies anglesos militaritzats cridant Go get ’em!; no detindrà bona part del govern escocès (més la presidenta del Parlament i alguns líders cívics); i no els sentenciarà pas a més anys de presó que els violadors i assassins; i no obligarà la resta a exiliar-se; i la reina no farà un discurs en què insinuï que milions d’escocesos són uns traïdors. D’això, en podeu estar ben segurs.