La butaca dels líders

Un líder ha d’estar dret, o pot seure tranquil·lament en una butaca? En un líder no compten les seves cames, corrent amunt i avall, sinó les seves neurones, la seva visió i capacitat d’anticipació. I això es pot fer des d’una butaca o des de la intempèrie. A Girona, on passen coses bones de la mà de gent amb idees, el format de la Butaca Casademont d’enguany ha girat entorn dels lideratges. El lideratge implica, també etimològicament, un camí i una direcció. Els líders d’avui (els influencers, per exemple) no tracen tan un camí com viuen en la immanència. Són líders carpe diem, líders que inspiren momentàniament, però que poden ser substituïts. Segons sant Ignasi de Loiola, un líder ha de comptar amb competències personals, socials, estratègiques i transversals. El líder, abans de res, necessita un autoconeixement, saber en què destaca, autoregular-se i potenciar el millor que té, que sol ser una qualitat, no mil. Executa un rol de servei a la comunitat i assumeix responsabilitats, amb la necessitat de retre comptes de la seva actuació. El líder no és un ésser aïllat: es relaciona. Dirigeix, però acompanyant, permetent la discrepància sense penalitzar la diferència de criteris. En aquest cicle gironí sobre lideratge, Íngrid Guardiola va citar Lewis Mumford i es va formular la pregunta que vincula líders amb dèspotes: com és possible entregar la vida a un dèspota? Hi ha hagut, al llarg de la història, líders tirànics equipats amb poders de diferents tipus, terrenals i celestials. Guardiola es mostra escèptica amb els líders: “No concebo el lideratge emancipador.” L’autora de L’ull i la navalla veu el lideratge com una claudicació, una negació d’un mateix. Per a aquesta pensadora, les xarxes socials amplifiquen el discurs dels líders d’extrema dreta, que es presenten sense filtre, no admeten dissens, basen la seva retòrica en la humiliació i desacreditació de l’altre. A les xarxes, els líders influencers usen la falsa empatia, són figures de l’espectacle basades en una proximitat que no és real. En aquest context apareixen alguns personatges perifèrics i sacrificals, escletxes del sistema com els whistelblowers o alertadors, Assange o Snowden. En el debat amb l’Íngrid Guardiola a l’auditori del Centre Cultural de La Mercè vaig evocar un líder com a persona a qui altres persones segueixen i legitimen. És a dir, el líder aconsegueix que la gent faci coses: els du vers un objectiu comú. Es busca en el líder inspiració i guia però sempre que es sàpiga ocupar de les persones i no només de les tasques i proporcioni sentit, visió de conjunt i inspiració. Un líder no és un cap que només mana o demana evidències de la tasca feta.

Sant Ignasi, tant als Exercicis Espirituals com a Les Constitucions de la Companyia de Jesús, deixa idees molt vàlides per al lideratge i algunes de les seves dimensions. Allí hi parla del “talante”, el tarannà del rol directiu entès com un servei que assumeix els costos personals que comporta i rep bé el fet de ser avaluat i retre comptes. Naturalment, un líder segons la concepció del fundador dels jesuïtes és algú que també sap com Déu actua en la seva vida i en fa la seva brúixola. Penseu en els líders que us envolten: són persones que estimen la seva gent i es guanyen el respecte i la confiança? Contribueixen a crear un bon clima de treball, fomentant la unitat interna, reconeixen els esforços, deleguen responsabilitats i valoren els resultats de les persones? Aquest és un bon termòmetre.

Sentim la mancança de lideratges forts i permanents. Manca gent que estableixi entorns dialògics on les persones es puguin expressar amb facilitat i no es temi el dissens. Caps que estableixin diagnòstics i siguin capaços de comprendre i abordar els reptes de l’entorn, que gestionin amb empatia i determinació, que prenguin decisions amb discerniment comprenent les conseqüències de les decisions que prenen. I sense por del canvi. Un líder estimula la reflexió i la recerca constant de millores, i té en compte l’experiència i la saviesa dels seus col·laboradors que no són súbdits. Un líder no és Calígula. Un líder no fa por, sí respecte. Un líder és una persona que vols tenir propera perquè t’inspira i genera espais de qualitat.

A la vida cal preguntar-se pel sentit de les coses, i a vegades un líder les sap expressar millor que el nostre balbuceig, com un poeta sap posar paraules a allò que sentim i no sabem exterioritzar. Ara bé, els lideratges poden ser un risc quan anul·len la capacitat dels seguidors de ser crítics. Líders que inspirin, benvinguts. Tirans dèspotes i depredadors, lluny.