OPINIÓ
Quadern d’economia
Democràcia en decadència
La paraula democràcia és sagrada. Era la que encapçalava totes les manifestacions antifranquistes i la que ara exhibeixen tots els partits polítics amb l’excepció dels seguidors de Mussolini i Hitler. En ple franquisme vaig preguntar a un banquer anglès com s’ho havien fet per aconseguir la que va ser la primera democràcia europea. “Molt senzill”, em va dir, “vam tallar el coll al rei Carles I el 1649”. No cal dir que aquestes paraules, dites per un banquer anglès, em van impressionar, tot i creure que els sistemes del segle XVII no són adequats per als nostres temps.
Sigui com sigui la democràcia és el règim que s’ha imposat als països desenvolupats del món. La Xina no és democràtica i les dictadures àrabs del Golf tampoc. Alguns estats es consideren democràtics, però ofereixen dubtes seriosos, com Rússia, Turquia, estats d’Amèrica llatina i tants d’altres. Però se’n consideren.
Ara estem veient que cal alguna cosa més que democràcia. Una persona, un vot, sense distincions, és un principi inalienable. Però què passa si aquestes persones voten malament?
Suposo que la majoria de nosaltres considera que Donald Trump, president dels Estats Units i la primera gran democràcia mundial, és un ximplet. Va guanyar les eleccions i espero que en perdi les properes. El nou primer ministre britànic és el conservador Boris Johnson, un personatge que no considero adequat per al seu país, amb el gosset inclòs, al qual fa petons com si fos la seva dona. En els països democràtics europeus hem vist l’aparició amb força de partits d’extrema dreta que s’aprofiten de les regles del règim democràtic per obrir-se pas i ocupar un lloc gens menyspreable als parlaments democràtics. Ho saben bé a Espanya; no tant a Catalunya.
En conjunt, tenim al davant una democràcia en decadència, que preocupa, ja que podia acabar amb l’arribada al govern de partits no demòcrates. Les desigualtats econòmiques que està creant la democràcia i el poder dels poders econòmics, en forma de monopolis o oligopolis –estic pensant en els bancs, les grans empreses energètiques i algunes empreses de l’Íbex 35– podrien ser funestos.
En resum, no podem prescindir de la democràcia, però hi hem d’afegir alguna cosa més. Aquesta cosa més que demano és que els votants tinguin un mínim de cultura i sensibilitat social. La cultura s’adquireix amb formació, i estic pensant en els països africans que trauran el nas el segle XXI i parts immenses dels no desenvolupats a Amèrica, Àsia o Oceania. Aquesta és una feina que es podria encarregar a l’ONU, sempre que tingui un Consell de Seguretat d’acord amb aquests principis.
La sensibilitat social només es pot adquirir quan els homes i dones que tenen dret a votar comptin amb el nivell de cultura necessari. Dit d’una manera, ben poc acadèmica: el món no progressarà econòmicament si no som més bona gent, com deia Quim Masferrer a La Marató de TV3. Amb la bondat i la sensibilitat social dels donants n’hi ha prou per encarrilar l’economia mundial. Em vaig posar a plorar en veure determinats casos que presentaven. I ho faria tothom amb els immigrants morts al Mediterrani si els veiés arribar a la platja on prenen el sol. Amb aquesta cultura i sensibilitat social potser no tindrem en Trump, potser tampoc en Johnson i el seu gosset petoner, ni una pila de falsos demòcrates-caps d’estat.