El personatge del 2019

És Nadal, s’acaba l’any, i el 2019 ha estat, sense dubte, l’any del judici al procés al Tribunal Suprem espanyol. I, per això, quan es pregunta pel protagonista d’aquests 12 mesos, apareix, de manera recurrent, el nom de Manuel Marchena. No els falta raó, als qui defensen que és el personatge de l’any, per sobre de Rosalia o de Greta Thunberg, tot i que és evident que el de la noia sueca és el gran nom a nivell internacional. No els falta raó, perquè per destacar Marchena no cal fer-ho amb “sumo agrado”. Ara bé, l’any acaba el 31 de desembre. I el dia 19, a Luxemburg, va aparèixer un senyor –que vam veure per la tele gràcies a la càmera que li va posar al davant Xavi Coral–, que hauria de descavalcar el president de la sala segona del podi i, de retruc, del mateix Tribunal Suprem. En realitat, Koen Lenaerts, un flamenc de 65 anys, és l’home del 2019 i del 2020. El president del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb el seu anunci de la doctrina Junqueras, ha capgirat el gran tema de l’any i pot marcar moltes de les coses que passin el 2020. La simple decisió que un diputat europeu ho és quan es proclamen els resultats –per tant, quan és escollit pels ciutadans– i no quan jura la Constitució del seu país, ja ha començat a tenir conseqüències. Carles Puigdemont i Toni Comín tenen immunitat i aviat la tindrà Clara Ponsatí, paradoxalment gràcies a Boris Johnson. Però és que, si el Suprem demana el suplicatori perquè perdin la immunitat, això portarà el debat de Catalunya al cor d’Europa. I en aquest debat se sabrà que Junqueras està empresonat il·legalment i, com tots els altres, injustament. La decisió de Lenaerts ja qüestiona la imatge d’Espanya. I, si no, que ho preguntin a David Sassoli, president de l’eurocambra, escridassat per la socialista Irache García. I és només la punta de l’iceberg de les conseqüències legals i polítiques de la decisió de l’home de l’any, que ha de fer que, d’una vegada, Espanya homologui un poder judicial creat sobre la victòria del franquisme fa 80 anys.