Estem pitjor?

Els humans tenim tendència a creure que qual­se­vol pas­sat va ser millor, quan, tret de les vivències indi­vi­du­als o de col·lec­tius deter­mi­nats en què cer­ta­ment un pot estar més fotut que anys enrere, la rea­li­tat és que glo­bal­ment la huma­ni­tat aga­fada en colla ha vis­cut èpoques tant o més dolen­tes. Com­pa­rem. Fem un cop d’ull a la dècada dels deu que s’acaba. Fatal. Guerra de Síria, crisi migratòria, canvi climàtic, crisi econòmica crònica, ofen­siva espa­nyola con­tra Cata­lu­nya. Etcètera.

Ara com­pa­rem-ho amb la dècada dels deu del segle pas­sat: 17 mili­ons de morts en la Pri­mera Guerra Mun­dial, entre 50 i 100 mili­ons de morts en onze mesos per la grip; Revo­lució Russa; revolta de Pas­qua irlan­desa; enfon­sa­ment del Tita­nic, que en aquest marc catastròfic resulta anecdòtic, i l’esta­bli­ment de l’estat d’excepció a Cata­lu­nya com a cul­mi­nació d’una cam­pa­nya fra­cas­sada per acon­se­guir l’esta­tut d’auto­no­mia. Bru­tal. Totes aques­tes desgràcies, per postres, els nos­tres avant­pas­sats les van haver d’ento­mar sense segu­re­tat social, ni inter­net, ni tam­pons, ni telèfon mòbil, ni ren­ta­dora.

És evi­dent que no ens podem basar en la idea que el món sem­pre ha estat una olla de grills per arron­sar les espat­lles i igno­rar els mals que ens asso­len. Però sí que hauríem de tro­bar el cos­tat posi­tiu de les coses per poder avançar. Com escriu el psi­quia­tre Ramon Riera en el lli­bre L’herència emo­ci­o­nal, la lec­tura del qual us reco­mano fer­vo­ro­sa­ment: “Entre els intel·lec­tu­als hi ha la moda de ser catas­tro­fista, com si tenir espe­rança fos un plan­te­ja­ment ingenu i super­fi­cial, com si no ser extre­ma­ment crític amb tots els aspec­tes de la vida moderna no fos prou pro­gre. Para­do­xal­ment, aquest der­ro­tisme gene­ra­lit­zat, apa­rent­ment pro­gres­sista, i la negació del progrés del món postin­dus­trial aju­den a crear el pànic que ali­menta l’ideal ultra­dretà de retor­nar als valors d’un pas­sat supo­sa­da­ment millor.” Reflexió de fi d’any que hauríem de tenir en compte a l’hora d’afron­tar el futur, pri­o­rit­zant les opor­tu­ni­tats a les pors. Ànims i #lli­ber­tat­pre­sos­polític­si­e­xi­li­ats.