La iniciativa privada

Joaquim Nadal publicava mesos enrere un article en què descrivia les actuacions que la iniciativa pública havia fet al Barri Vell de Girona i que havien aconseguit –segon afirmava– una dignificació notòria del que abans era un seguit de carrers deixats de la mà de Déu. No li volem treure raó, però cal dir que la iniciativa privada no li ha anat al darrere: si els edificis particulars no haguessin estat objecte d’actualització i dignificació, l’actuació pública no hauria tingut l’abast que pot tenir ara i els barris estarien tan decrèpits com ho eren abans.

Assenyalem com a exemple l’obra privada portada a terme actualment per l’empresa Construccions Busquets Vilobí al carrer de Santa Clara, número 13. Un edifici que La Caixa va aixecar anys enrere, quan la gestió financera s’encomanava a les persones. És al costat de la seu tradicional d’aquella entitat. Quatre plantes d’oficina i un gran auditori a l’àtic, on s’havien celebrat molts actes, concerts i conferències. Però l’adveniment de la informàtica ha portat a una reducció de personal, substituït per màquines, i els espais han anat quedant buits, fet que els comportà la decisió d’alienar aquell edifici.

La promotora que va adquirir-lo l’ha transformat de dalt a baix i l’ha convertit en un edifici amb habitacles de categoria, i als baixos s’ha instal·lat una botiga de venda de perfums, amb molta visibilitat. No volem, però, fer un panegíric de les condicions de la reforma, que això seria gairebé com entrar en publicitat. Només ens fixem en un espai d’afluència pública existent: el pas a l’altura del carrer de Santa Clara que accedeix a la plaça de Josep Pla. Sempre ha existit, però estava brut, descurat, fosc, pràcticament abandonat. Era inquietant de passar-hi en determinades hores.

L’empresa constructora l’ha reformat del tot: ha dignificat el mural de grans dimensions de Domènec Fita; ha practicat una rampa accessible que corre al costat de les escales, salvant la diferència d’altura dels carrers; ha recobert les parets amb materials de fàcil neteja i, el més important, ha obert dues lluernes amb grans vidrieres de dalt a baix que recullen la llum del cel i la projecten al terra i estableixen una nova dimensió. És una millora de singular importància, que la gaudirem els transeünts. Una proesa arquitectònica i constructiva digna de ser visitada.

Contrasta amb l’avorriment de l’edifici contigu, que acollia la central elèctrica i que l’Ajuntament vol destinar a oficines pròpies. La reforma –que va iniciar-se anteriorment a les obres comentades– encara està a les beceroles, gairebé abandonada. I és que la “iniciativa pública” només funciona quan hi ha voluntat i fermesa.