La Unió Europea es reinventa

Els tímids pro­gres­sos acor­dats pels minis­tres d'Eco­no­mia de la zona de l'euro amb vista a reforçar el con­trol dels fons espe­cu­la­tius no ser­vei­xen per ama­gar una rea­li­tat cada vegada més evi­dent: el pro­blema de la Unió Euro­pea és que en rea­li­tat mai no ha estat unida, ni política­ment ni econòmica. L'impacte de la crisi i, dar­re­ra­ment, els movi­ments espe­cu­la­tius dels inver­sors sobre la moneda i sobre el deute públic dels països amb més difi­cul­tats han obli­gat la Unió Euro­pea a reac­ci­o­nar com mai ho havia fet i a bus­car una uni­tat d'acció que només té, com sem­pre, una sola veu dis­cre­pant: la de la Gran Bre­ta­nya. Pre­ci­sa­ment els angle­sos han inten­tat sense èxit blo­que­jar la direc­tiva que pretén intro­duir regles har­mo­nit­za­des de vigilància sobre els ges­tors dels fons d'inversió lliure i d'altres tipus de fons que con­tri­bu­ei­xen a fer tron­to­llar l'esta­bi­li­tat econòmica. Un pas impres­cin­di­ble per dotar la Unió Euro­pea de bases sòlides que impe­dei­xin una repe­tició de les tur­bulències econòmiques que estem tra­ves­sant. Un pas que s'afe­geix a la cre­ació del fons de res­cat per­ma­nent a dis­po­sició de qui el neces­siti i que, almenys, trans­met als mer­cats un mis­satge d'uni­tat més impor­tant que mai.