El combat al ‘deep state’

No ha estat fàcil però Pedro Sánchez ja és president a tots els efectes del govern espanyol. Però la presa de possessió de Sánchez no és cap punt d’arribada sinó, ben al contrari, un punt de partida. I auguro que si Sánchez no supera les pors atàviques que tenen tots els governants espanyols a determinats poders ocults de l’Estat –això que es denomina deep state– la legislatura no avançarà. Simplement perquè aquesta és una legislatura fonamentada en la capacitat que tingui La Moncloa de fer transitar el conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol cap al terreny polític, allunyant-lo de la repressió judicial i policial. L’extrema duresa del bloc tripartit de les dretes marca el terreny de joc. I deixa el primer govern espanyol de coalició entre socialistes i Podem en mans de l’independentisme català i basc. En especial d’ERC que ja va demostrar que no li tremola el pols per dinamitar La Moncloa. Sánchez té, doncs, un repte important per a la seva supervivència en la neteja d’aquest deep state. Poders, com la JEC, que ja s’han declarat enemics de Sánchez obertament trencant tota imparcialitat. La pròxima prova del cotó fluix li arribarà aviat. Oriol Junqueras és eurodiputat reconegut pel Parlament Europeu a tots els efectes. L’executiu no pot donar ordres al Suprem. Però haurà d’estar molt fi en la resposta al que decideixi Marchena. I veurem quina és la posició dels eurodiputats del PSOE a l’hora de votar el suplicatori de Junqueras, i també de Puigdemont i Comín. No votar el suplicatori pot suposar un enfrontament contra el màxim tribunal espanyol. Però votar-lo pot ser el senyal inequívoc que la voluntat de resolució del conflicte no era res més que una enganyifa per a la investidura. Sánchez tria, mantenir viu un govern de coalició que freni no només la ultradreta política sinó la infiltrada en les altes institucions de l’Estat. O rendir-se al seu poder. Que també voldrà dir entregar la presidència en no gaire temps.