Un desastre de planificació

Després de vint anys d’obres –han llegit bé: vint– la setmana que ve entra en servei el nou tram del corredor mediterrani ferroviari entre Vandellòs i Perafort, fins ara de via única, que posarà fi a un vergonyós coll d’ampolla per a les comunicacions del sud de Catalunya, però també entre la segona i la tercera ciutat de l’Estat. La variant provocarà tot un canvi de paradigma, i no només per a bé, perquè de retruc deixarà sense tren el cor de la Costa Daurada, Salou i Cambrils, i amb uns serveis Euromed i Talgo reduïts al mínim una capital com Tarragona i les Terres de l’Ebre senceres, que els veuran passar de llarg. Després d’anys i panys de protestes pels retards de Foment, d’aprovar-se plans directors varis, d’inacabables debats en tot de fòrums... ha arribat el dia i les administracions han estat incapaces de pactar un servei digne per al territori, i de tenir a punt d’execució una planificació que inclou un nou tramvia per a l’antiga via, amb una adaptació que a aquesta hora hauria de tenir els obrers llestos per entrar-hi dilluns a treballar, però que trigarà encara anys a ser realitat.

És clar que la mateixa incapacitat ja s’ha fet notar al corredor viari paral·lel, l’AP-7, que l’1 de gener va deixar de ser de pagament. Foment seguirà construint, com fins fa quatre dies, rotondes ara inútils a l’N-340? Encara pensa en una autovia gratuïta al costat? Quan implantarà l’eurovinyeta per finançar-ne el manteniment? Ja se sap que fer pagar per una cosa que ara és de franc a la major part de l’Estat és impopular, però si el govern espanyol no té coratge per afrontar el debat almenys que deixi fer al català. És decebedor que, després de dècades de justes demandes, el dia que es fan realitat no hi hagi un pla pactat per gestionar l’endemà.