El PP, el rei i Marchena

Si aquest PP d’en Casado tan monàrquic vol denunciar animadversió contra la Corona no cal que vagi gaire lluny, la trobarà entre les seves pròpies files. Aquests dies de teatral indignació contra els que legítimament han criticat des del faristol del Congrés de Diputats el paper del rei Felip, resulta interessant rescatar de la tossuda hemeroteca els infinits exemples de la pèssima relació que el seu pare, el rei Joan Carles, va tenir amb l’expresident del govern espanyol José María Aznar, amb qui Casado comparteix ideologia i afició per deixar-se créixer pèls a la cara. Un mal rotllo que va escenificar-se de manera indissimulada durant el viatge a Cuba del 1999, l’organització del qual va suposar una competició de protagonismes entre La Moncloa i la casa reial. Ja aleshores els populars pretenien apropiar-se de la figura del monarca amb finalitats partidistes. És clar que a Cuba en Joan Carles no hi va aprendre gaire res, perquè només dos anys després va permetre que els del PP li fessin llegir aquell vergonyós discurs en el qual afirmava que el castellà “mai ha estat un idioma d’imposició”.

Pel que fa a la judicatura, si aquest PP d’en Casado tan constitucionalista vol buscar exemples que fan trontollar la separació de poders, també els pot trobar entre les seves pròpies files. L’exportaveu dels populars al Senat Ignacio Cosidó està enfilat al pòdium, gràcies al WhatsApp que va escriure celebrant que un tal Manuel Marchena fos el magistrat pactat amb el PSOE per presidir el CGPJ i el Tribunal Suprem. “Així controlarem la sala segona des de darrere”, afirmava Cosidó en aquell missatge esbombat que va forçar Marchena a renunciar a un nomenament que contaminava la seva imparcialitat política. Segurament sense la incontinència d’en Cosidó, Marchena hauria mantingut la candidatura i el judici del procés hauria acabat recaient en un magistrat progressista, que és una contaminació a vegades més benèvola. Ves a saber on seríem, ara. Des d’ahir, però, sabem que, pel que fa a la suposada separació de poders, som exactament allà mateix.