Vuits i nous
Un mapa
Els Reis em van portar cinc llibres, de part de familiars diferents. Quatre han hagut de tornar a la llibreria. Ja els tenia. Algun fins i tot l’havia llegit. Algun conté una dedicatòria de l’autor. A risc de semblar boig i anar contra el corrent imperant que sacralitza les llibreries, he hagut de dir a la família que no vull que em regali més llibres. Els que no m’envien les editorials per motius promocionals me’ls compro jo durant l’any de manera sostinguda. Per Reis vull corbates, camises, jerseis, cinturons, barrets. Estris de cuina. A la cuina m’hi passo algunes hores al dia. Jocs. Ningú pensa que em pugui agradar jugar. La meva filla té tota la raó: “Doncs fes carta als Reis, en comptes de deixar els obsequis al seu criteri i rondinar.”
Un dels llibres repetits ha tornat de la llibreria transformat: un plànol en relleu del Maresme. En realitat, del Maresme i una bona part del Vallès Oriental, editat pel servei de cartografia de la Generalitat fa uns anys. Del mar pla a l’arruga del Montseny passant per la serralada marítima: el Montnegre, el Corredor, la Conreria... Hortsavinyà, Sant Mateu, Burriac... L’altre dia els parlava de Burriac, muntanya arran de mar coronada amb un castell. Deia que ara era “la meva” muntanya, després d’haver-ho estat durant molts anys el Montseny. Aquí les tinc totes dues aplegades. Les palpo amb una certa voluptuositat. El Tagamament, les Agudes... Allà, més a ponent, Hostalric, vigilant la plana del Vallès. És clar que els romans van triar aquesta extensió amb poc relleu per establir-hi la Via Augusta. És clar que diverses cultures van situar a Hostalric el castell que protegia el camí... És clar que l’autopista i l’AVE hi havien de passar... Font de Cera, Parpers, Vallgorguina, els “ports” que comuniquen les dues comarques. Quan era petit em passava la tarda de Reis encantat amb segons quines joguines. Prou llibres. Mapes, mapes, mapes, que diuen els geopolítics. Un any em van portar un atles. El d’ara té relleu.
El meu fill em fa notar que una cosa és la planimetria i una altra l’altimetria. De Mataró a Vilassar de Mar hi ha set quilòmetres. Com que l’escala del mapa és 1:100.000, entre les dues poblacions hi ha set centímetres. Ara observem l’alçària del Montseny. Tres centímetres. Un “tres mil” el Tagamanent? Hi ha hagut una correcció. Si el pla horitzontal fos proporcionat al vertical, les muntanyes no es veurien en els mapes en relleu. Vivim en un mon molt pla. De Mataró a Vilassar hi ha set quilòmetres, dic. L’Everest només en suma un més. On som nosaltres, que no aixequem un pam de terra, en aquest mapa? On els edificis vertiginosos que construïm? Preguntes elementals, justificables en una pròrroga de tarda de Reis.