Segon avís del Vesuvi tarragoní

Tar­ra­gona té massa assu­mit que viu al cos­tat d’un volcà, una amenaça cons­tant amb forma de petroquímica que periòdica­ment ens recorda com de des­truc­tor pot arri­bar a ser. El 1987, quan ETA va fer petar Enpe­trol, dese­nes de milers de tar­ra­go­nins van fugir cames aju­deu-me en plena mati­nada, col·lap­sant car­re­te­res i loca­li­tats pro­pe­res. L’endemà al col·legi érem qua­tre gats, la població es va mani­fes­tar recla­mant segu­re­tat i la petroquímica s’hi va posar. Ara ha fet un segon avís, aquest cop mor­tal. Revi­fen les mani­fes­ta­ci­ons i amb raó. Que en l’època dels mòbils 5G, la intel·ligència arti­fi­cial i les dades mas­si­ves el debat se cen­tri en si sonen les sire­nes vol dir que no s’ha actu­a­lit­zat res i que ens con­for­mem amb ben poc. Mesu­res efi­ca­ces ja!