Els barbuts

El fred s’acusa perquè ens tro­bem en l’ano­me­nada set­mana dels bar­buts. Fins i tot els meteoròlegs, per­so­nes, científiques, qua­li­fi­quen així aquests dies de mig gener i veuen jus­ti­fi­cada per aquest motiu la bai­xada tèrmica. És la set­mana dels bar­buts? Doncs fa fred. Ara: qui són aquests bar­buts? Són sants de l’Església, és clar. I quants sumen? Un, indub­ta­ble­ment, és sant Antoni Abat o sant Antoni dels bur­ros. La fes­ti­vi­tat es va cele­brar ahir, dia 17. A Vilas­sar de Dalt pre­su­mei­xen de fer coin­ci­dir en aquest dia i no en cap altre la pre­cep­tiva bene­dicció dels ani­mals. Altres pobles la tras­lla­den a diu­menge o, com que hi ha poques bèsties de tir dis­po­ni­bles, que són les que fan bonic, a qual­se­vol dia que en puguin reu­nir unes quan­tes. Hi ha bene­dic­ci­ons de Sant Antoni a la pri­ma­vera, cosa que con­tra­diu el sen­tit de la festa: Sant Antoni és a l’hivern perquè els page­sos no tenen en aquesta estació de l’any gaire cosa a fer. A la pri­ma­vera el camp els reclama més atenció i no poden estar per bene­dic­ci­ons ni rues ni balls a l’enve­lat o al cen­tre social. Senyal que ha dei­xat de ser un festa pagesa. Es veuen molts senyo­rets dalt dels cavalls, molts nens de casa bona exhi­bint les “mas­co­tes”. Una mas­cota és un gos o un gat. També un hàmster.

Molt bé, ja tenim loca­lit­zat sant Antoni Abat. Quants bar­buts que­den? Quin nom tenen? El calen­dari que manejo diu les llu­nes però no adjunta san­to­ral. Un ermità remotíssim, un esti­lita esven­tat, un pro­feta en la pols del desert... Els page­sos, quan freqüenta­ven les esglésies, els devien tenir obser­vats, cada un en un alta­ret o cape­lleta. A mit­jan gener bri­llava una espelma als peus de les seves repre­sen­ta­ci­ons. Un, dos, tres, qua­tre... la set­mana dels bar­buts. A fora feia fred. L’asso­ci­ació era ine­vi­ta­ble. Hi ha alguna església, antiga o moderna, amb la repre­sen­tació com­pleta dels bar­buts? Jo no en conec cap. Sant Antoni, sí, perquè ha fet valer el seu pres­tigi. I els altres? Per mi que van ser cre­mats a l’última guerra, i quan dic última vull dir qual­se­vol. Els ico­no­clas­tes i cre­ma­dors d’esglésies sem­pre són del poble veí. Vol dir que cada poble ha cre­mat l’església del poble del cos­tat. Els bar­buts no van ser res­tituïts i, per tant, se n’ha per­dut la memòria.

Sé on anar-los a bus­car: al Calen­dari del Pagès, publi­cació arcaica i supers­ti­ci­osa que cada any es fa pre­sent als quios­cos. Al meu, que es troba a deu o més quilòmetres de la pri­mera casa de pagès, també. Indica quan s’han de plan­tar les cebes i els gera­nis. La set­mana dels bar­buts hi té molta presència. Els homes del temps s’hi refe­rei­xen, tot i que jo els noto una certa con­tra­ri­e­tat quan en par­len perquè els con­tra­diu l’escal­fa­ment glo­bal amb base científica que ara ens té a tots espan­tats. És una set­mana a l’any...