Estem al cas?

S’ha acabat l’any i hem entrat en un de nou amb els mateixos reptes pendents i poques perspectives de millora. Els principals reptes de la ciutat de Girona segueixen estant pendents, i cal sortir de la foscor en què ens trobem. Mentre s’està valorant la modificació dels serveis viaris d’alguns carrers de la ciutat, s’executen obres que són un nyap. Es prenen decisions sense diàleg ni consens, i segueixen pendents els grans temes de ciutat que són prioritaris per a la imatge i la qualitat de vida dels gironins. Exposo sis temes que haurien de quedar resolts durant aquest 2020. El primer, el manteniment de les instal·lacions viàries i dels espais públics. Des de fa quasi un any, no s’ha resolt el contracte de manteniment de pilones, semàfors, bancs, que esperen impassiblement que el temps els acabi malmetent, amb el cost afegit per als contribuents. El segon, els desperfectes. L’incivisme ha anat en augment i res indica que això millori si no s’activen mecanismes de control i sancionadors. De res serveixen les ordenances ni l’esforç dels mestres en l’educació dels nostres joves si no es disposa d’efectius humans que tinguin clar el sentit del deure. El tercer, la neteja. Desplaçar-nos per la ciutat, del centre a l’extraradi, ens permet observar neteja de primera, de segona i de tercera. Barris quasi abandonats a la neteja diària: Santa Eugènia, alguns de l’Eixample o racons de Sant Narcís, però cap del centre de la ciutat. Es distribueix la neteja de forma desigual, també equivalent a la deixadesa d’alguns dels seus residents. El quart, les obres. Algunes duren una eternitat. D’altres ni acaben per la reiterada suspensió de pagaments de les empreses adjudicatàries. La baixada del pressupost, en pliques tancades, prioritzen empreses que no tenen arrelament al territori. L’enèsima pífia és la de la Central del Molí o la que s’està executant al carrer de Santa Clara. Els endarreriments són clarament perjudicials per a la circulació, la seguretat i, evidentment, per a la butxaca. El cinquè, la seguretat. Encara tenim pendent el desplegament de la policia de barri. Després dels anuncis amb bombo i platerets de la nova organització de la policia municipal, encara és hora de veure una policia visible i propera. En les reunions que aquesta fa amb els veïns falta compromís d’assistència, de la mateixa manera que ho hauria de fer també el regidor de barri. D’aquesta manera les coses no poden funcionar. I el sisè, els regidors. Fa falta més presència dels regidors en la política de proximitat, la del carrer, la quotidiana. Cal fer carrer, veïnatge, associacions, gremis. És compatible la política macro, la dels grans projectes o temes de ciutat, amb la política de proximitat, la micro, la que afecta els veïns i veïnes en el seu dia a dia. El sentiment de molts ciutadans és el de deixadesa i de manca d’iniciatives, el d’un temps perdut per recuperar aquella ciutat amable, culta i de bon viure que era. Així, estimats lectors, les coses no poden funcionar i ens estem acostumant, malauradament, a conviure perillosament amb una falsa normalitat.

Per això, i perquè cal estar al cas, recordo tot el que tenim pendent. Ho recordo a qui pertoqui, sigui a l’equip de govern o als partits de l’oposició. Perquè no és més important el que es pensa i es diu, sinó el que es fa. Calen millors actituds de servei, més agilitat per resoldre els problemes, eficàcia en les adjudicacions i presència real en els espais de participació ciutadana. Bon any 2020!