Pactes i travetes

Els pactes pels pressupostos vaticinen que el 2020 serà l’any del nou cicle polític. Els acords a tres bandes a l’Ajuntament de Barcelona, el d’avui per a la Generalitat i el que es negociarà per a l’Estat entre els socialistes, els comuns i ERC permetran a les administracions acostar-se més a les necessitats ciutadanes després de pròrrogues insuportables. Tres protagonistes que a la Generalitat seran quatre, mentre Torra la presideixi, tot i que, la negociació del pressupost, l’encapçala ERC.

Els tres principals actors s’han posat d’acord per dialogar políticament i desbloquejar pressupostos per tal que la paràlisi no li faci el joc a la dreta i a l’aparell de l’Estat que no controla ni el mateix govern de coalició. L’abast i la capacitat de resistència del pacte tripartit s’aniran desgranant al llarg de l’any, en què serà posat a prova per les eleccions catalanes i, sobretot, pel front judicial de les dretes. No els serà fàcil mantenir-la a ratlla en la pugna pel control del TC i el CGPJ. L’independentisme ha alertat que la justícia postfranquista estatal retalla drets i llibertats dels ciutadans de l’Estat, i fins i tot mira de canviar majories electorals si li convé. Ara desprestigiaran l’escola pública, començant a Múrcia, perquè adoctrina en valors com van fer abans amb la catalana. Ara s’ho trobarà Sánchez, que anirà veient com les decisions polítiques o econòmiques que adopti –com ara nomenar Delgado fiscal general– el duran als tribunals. La dreta espanyola torpedinarà qualsevol entesa i tothom qui ha permès el conglomerat que li ha facilitat la investidura. Organismes del deep state com ara la Junta Electoral i el Tribunal de Comptes voldran ser protagonistes extralimitant-se en les seves competències, com han fet abans amb Mas i han intentat amb Torra. El Suprem continuarà desoint Europa i no afluixarà amb les euroordres. Els barons del PSOE no trigaran a demanar contenció. Essent fictícia la mà estesa socialista amb Catalunya –només l’aritmètica els hi ha obligat–, la pregunta és: fins quan resistirà Sánchez l’escomesa constant i quan li començaran a tremolar les cames?