Pau Vallvé, un Gaudí ‘under your seat’

Està bé, molt bé, que hi hagi premis per a gent com en Pau Vallvé, que diumenge, amb indissimulable cara de sorpresa (“vaya tela”, el vam sentir dir), va rebre el Gaudí a la millor música original per la seva feina a La vida sense la Sara Amat. Vallvé va començar a tocar en grups quan tenia només deu anys i, abans de fer-ne trenta, ja havia muntat un estudi de gravació, un segell discogràfic i un àlter ego humorístic com l’imbatible –i enyorat– Estanislau Verdet. Va tant per lliure que els seus discos ni tan sols duen codi de barres i els cartells d’entrades exhaurides que està penjant, un rere l’altre, en la gira del seu darrer disc, Life vest under your seat, com també el Gaudí de diumenge, demostren que, a vegades, en el món de l’art s’acaba fent justícia.