Ja ho veus, Josep

Finalment, es veu que el regidor del PP a Barcelona Josep Bou (“...y Vila, y Costa, y Font, y Barceló, y Pujals, y Soler, y Cendra... Soy catalán, y en casa tengo un pesebre con un caganer, y tengo un tió, y canto ‘El noi de la mare’...) ha tocat de peus a terra i s’ha adonat que no hi pinta res. O que hi pinta tan poc com el mateix PP a Catalunya. Bou se’n va anar ahir a una entrevista a Ràdio 4 i ens va fer un gran descobriment: “Va ser un error posar de candidata per Barcelona Cayetana Álvarez de Toledo.” I hi va afegir: “Potser era una bona candidata per Ciudad Real o per Toledo, però aquí no, aquí la gent vol catalans.” Caram, Josep, quin descobriment! Bou, que també va fer un resultat brillant a l’Ajuntament de Barcelona –dos regidors de 41–, troba que el seu partit s’equivoca d’estratègia i que per això els ha anat tan malament. Ahir, vaja, Bou va fer un Albiol. Xavier García (i Albiol), que va ser president del PP a Catalunya el 2017 i el 2018, un any després de deixar el càrrec també es va quedar descansat i es va atrevir a donar lliçons al PP nacional. “Si des de fa anys ens haguessin fet una mica més de cas, al PP de Catalunya, potser les coses haurien anat d’una altra manera”, va dir aleshores després que el PP s’estavellés electoralment a Catalunya. En definitiva, que Bou ha descobert ara, com ho va descobrir aleshores García (i com ho confessen en privat altres exdirigents populars –del PP– a Catalunya), que la seva opinió no la té en compte ningú. I com que ell de fet es va presentar com a independent, ahir es va permetre fins i tot el luxe d’anar més enllà i insinuar que potser no acabarà el mandat municipal com a representant del PP a l’Ajuntament de Barcelona i que potser se n’anirà al grup mixt: “Necessito que el partit em doni suport; si no ho fa, ja veurem què faig [...], jo soc regidor, tinc 37.000 vots i això és meu.” Ja ho veus, Josep. Això és el PP a Catalunya. Un laboratori del PP del carrer Génova on, sense cap preocupació ni respecte pel territori, posen i treuen candidats (com va ser el teu cas, per cert) i es permeten fer experiments com el de Cayetana Álvarez de Toledo, que, ni catalana, ni caganer, ni tió, ni El noi de la mare.