No vols caldo? Tres tasses!

Sí, ja ho sé que són dues tasses, i no tres. Però és que ara ja en tenen dues i en tindran tres. A mitjan mes, i després que les autoritats espanyoles ho intentessin impedir per terra, mar i aire, finalment Carles Puigdemont i Toni Comín van asseure’s a l’hemicicle del Parlament Europeu. I d’aquí a no res hi tindran Clara Ponsatí. No volen caldo? Doncs tres tasses, tres, com als cartells dels toros. Aquesta setmana, el Boletín Oficial del Estado, el BOE, va proclamar Ponsatí eurodiputada després que, finalment, ja està clar que hi haurà Brexit i els eurodiputats britànics hauran de ser substituïts pels representants d’altres països. És clar com l’aigua. I què fa la Junta Electoral Central espanyola? Doncs citar Ponsatí aquest dimarts vinent a Madrid a jurar la Constitució. Però, que no n’han tingut prou amb la sentència del TJUE sobre el cas d’Oriol Junqueras? Que no els ha quedat clar, que no cal que els eurodiputats jurin o prometin cap Constitució, sinó que gaudeixen de tots els drets –immunitat inclosa– a partir del moment que els ciutadans els han elegit? Amb l’argument que és a la presó amb una sentència ferma han impedit que Junqueras sigui eurodiputat. Una vergonya. Però no han impedit que ho sigui Puigdemont ni Comín. I ara no impediran que ho sigui Ponsatí. No vols caldo? Tres tasses! Dos eurodiputats díscols –tres, si hi afegim Diana Riba, la dona de Romeva– i ara quatre quan ho sigui Ponsatí, parlant tot el dia de presos i manca de llibertats a l’Estat espanyol. I en ple Parlament Europeu. Dimarts, Ponsatí no anirà a Madrid com vol la JEC. Però serà eurodiputada. I decaurà la seva euroordre, o a principi del mes de març, que és quan està citada, l’exconsellera s’haurà de presentar al Tribunal d’Edimburg en la vista per la seva possible extradició, on ha demanat que declarin Sánchez, Rajoy, Borrell i molts altres càrrecs unionistes. Serà eurodiputada i s’ho estalviaran. Però no deixo de pensar en tots aquells que s’han passat dies, mesos, considerant-ho tot plegat un afer espanyol. De veritat? Ho aniran veient. Ara al Parlament Europeu, a Perpinyà, i, m’imagino, quan converteixin el suplicatori en un judici. En un judici a l’1-O, vull dir.