El pecat original

Tot indi­cava que la imatge de dilluns, en què els con­se­llers de JxCat es van aixe­car per aplau­dir el dis­curs del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, al Par­la­ment, men­tre els d’ERC no es van moure, tin­dria con­seqüències. Dimarts, just després d’escol­tar al mateix Par­la­ment sis dels pre­sos polítics, els que tenien fun­ci­ons exe­cu­ti­ves en el govern de Car­les Puig­de­mont, Torra es va reu­nir amb el seu nucli dur i va can­viar el pla de dimarts, sense comu­ni­car-ho als seus socis. Aquest era, només, un epi­sodi més del serial de des­en­con­tres entre els dos socis de govern que es va ini­ciar amb la inves­ti­dura fallida de Car­les Puig­de­mont i que va aca­bar dilluns amb la inha­bi­li­tació, per part de la mesa del Par­la­ment amb el suport d’ERC, de Torra com a dipu­tat. La situ­ació gene­rada després de l’octu­bre del 2017 no ha estat gens fàcil; la repressió, la manca de lide­rat­ges, la direcció de polítiques des de cen­te­nars de quilòmetres, etcètera, han anat lami­nant el movi­ment inde­pen­den­tista. En tot ple­gat hi ha un pecat ori­gi­nal: els par­tits inde­pen­den­tis­tes i les enti­tats que els donen suport havien d’haver estat capaços d’ana­lit­zar fre­da­ment en quina situ­ació s’estava el novem­bre del 2017, en plena apli­cació del 155, i haver pac­tat un full de ruta, un mínim comú deno­mi­na­dor per avançar ple­gats. Això no només no es va fer, sinó que es va entrar en una espècie de cursa per demos­trar qui és més inde­pen­den­tista que, en mol­tes oca­si­ons, ens va dur a l’absurd.

Ahir, Torra va anun­ciar que la legis­la­tura estava esgo­tada o, el que és el mateix, que ha fra­cas­sat en l’intent de man­te­nir unit l’inde­pen­den­tisme i d’avançar cap a la República. En les pro­pe­res elec­ci­ons, encara sense data, els ciu­ta­dans deci­di­ran a qui li fan pagar els plats tren­cats. Ara, cal no obli­dar que tot això passa en un període de repressió que no s’atura, amb un pre­si­dent que està pen­dent de ser inha­bi­li­tat per haver pen­jat una pan­carta, amb un pre­si­dent del Par­la­ment que pot ser impu­tat per deso­bediència en els pro­pers dies per haver apro­vat moci­ons polítiques, amb una JEC i un Suprem que juguen a polítics i que volen inci­dir en la cam­pa­nya... El pecat ori­gi­nal va ser no avançar-se a tot ple­gat. Ara caldrà tor­nar a començar amb el tau­ler que surti de les elec­ci­ons.