Greta i ‘Glòria’

Ens ha passat per sobre la borrasca Glòria, literalment, i ens ha deixat un espectacle dantesc. A la ciutat de Girona, com en la majoria de municipis de la conca del Ter, n’hem patit les conseqüències. S’han repetit imatges que des de fa moltes dècades teníem oblidades. Els alcaldes han estat al peu del canó, així com els serveis d’emergències, els voluntaris i la població en general. L’alcaldia, amb Marta Madrenas al capdavant, ha fet una bona gestió de l’emergència tal com calia i tal com li desitjàvem els ciutadans. La Girona d’avui va fer en el seu moment gran part dels deures i va aprendre una lliçó que els imponderables d’aquests dies han demostrat que encara són insuficients, demostrant així que encara calen accions de més calat i amb perspectiva de futur. Els paisatges desolats de les ribes del Ter al seu pas per Girona són una mostra del que afirmem. Diumenge passat, a la platja de Sant Feliu de Guíxols, grups de voluntaris recollien restes de materials que els humans hem llençat al mar i que ell, amb la llei de la natura a la mà, ens retorna. El resultat era concloent: no tenim consciència del que hem fet, del que fem i del que farem. Per tant, és fàcil pensar que no canviarem d’hàbits fàcilment. Dues propostes a tot plegat resumides en dues paraules: educació i intel·ligència. La primera és necessària però té un llarg recorregut abans no s’observen els resultats. La segona fa pensar que fallem en l’ús que en fem i si aprofitem bé, que ho dubto, les capacitats intel·lectuals que diem que posseïm. Està demostrat que ser intel·ligent no garanteix que siguem capaços de resoldre els grans reptes que la humanitat té plantejats. L’exemple el tenim en les paraules de l’activista ambiental Greta Thunberg: malestar, rebuig, ignorància, interessos pervertits i una llarga llista de motius expressats per la jove. A l’altre extrem, el dels polítics, poc més que la burla i la indiferència. Les frases “Vinc a dir-vos que els adults heu de canviar la vostra manera de fer” o “No tinc una agenda oculta, estic lluitant pel meu futur [...], els adults dieu que ens estimeu, però us repto, si us plau, que les vostres accions reflecteixin les vostres paraules” van ser pronunciades el 1992 no per la Greta, sinó per una altra jove adolescent i activista anomenada Severn Cullis-Suzuki, de 12 anys, ja fa 27 anys, a la cimera de Rio de Janeiro. Severn no va rebre, ni de bon tros, les crítiques que Greta ha rebut centrades no en el seu discurs ni en la seva edat o per la manca d’experiència, que també, sinó en la seva característica personal que incomoda: ser Asperger, una expressió poc coneguda de l’espectre autista.

Un Asperger es caracteritza perquè presenta menor capacitat d’interacció social i per l’existència de comportaments, interessos i accions més repetitius i restringits. No obstant això, presenta un bon desenvolupament del discurs oral i una capacitat intel·lectual alta o molt superior que li permet portar una vida personal i professional bones o excel·lents. Pot presentar un alt rendiment en aquells temes que són del seu especial interès. Per tant, aquestes característiques presents en la Greta fan que el discurs sigui més directe i punyent. Si hi afegim que les seves contundents declaracions estan fetes per una adolescent intel·ligent, dura en els sentiments i amb pocs matisos emocionals, molesta no tant pel que diu, que també, sinó per la seva joventut. És, contràriament al que fan alguns dirigents polítics, ser poc intel·ligent atacar-la per la condició de jove i Asperger. Saben quants Asperger han contribuït a l’evolució de la humanitat? Cal fer notar les contribucions d’Albert Einstein a la ciència, les de Bill Gates a la tecnologia de la comunicació, les de Woody Allen o Steven Spielberg a la cultura del cinema, entre molts altres personatges. Tots ells no ho varen tenir fàcil al llarg de la vida i els seus resultats són fruit de la seva tenacitat i d’una intel·ligència superior. Us deia que no canviarem d’hàbits fàcilment per les evidències dels governs de torn que s’embolcallen de paraules que poc després els fets contradiuen. Retornem així a la falsa normalitat, aquella que protegeix els poderosos, aquella que cerca ingènuament un cap de turc a qui culpabilitzar. I nosaltres, humans de memòria feble, hi tornarem, seguint amb les rutines de sempre com si res hagués passat. Seguirem en la nostra zona de confort a la qual no volem renunciar, i les ciutats, també Girona, segueixen adormides. És una dimensió desconeguda en què Glòria i Greta ens miren, es miren i es donen la mà.