Per on comencem?

Anem sumant milions i milions en la valoració de danys causats pel temporal Glòria. Ja fa una setmana que la meteorologia es va deixar d’acarnissar amb el territori i ara comencem a tenir una idea de l’abast de la tragèdia. Perquè en molts casos hem de parlar d’autèntica tragèdia. Pagesos, pescadors, empresaris, autònoms... n’hi ha que l’aigua se’ls ha endut la feina de tot l’any. A d’altres, la de gairebé tota una vida. I a tot això hi hem de sumar la recuperació d’infraestructures i equipaments en un munt de municipis. La feinada és majúscula. I mentrestant, creuant els dits perquè en aquest període de recuperació no ens assetgi un altre fenomen meteorològic que ens torni a deixar-ho tot desgavellat. Perquè ens estan avisant del dret i del revés que el temps apunta cada vegada més a desviar-se cap als extrems i que allò que ara ens sembla inèdit deixarà de ser-ho.

El principal problema és que no ens estem preparant per al que vindrà. L’anàlisi del que hem fet malament fins ara tots la tenim clara. L’urbanisme desaforat ha guanyat terreny a les platges i als rius sense tenir en compte que la naturalesa, tard o d’hora, s’ho acaba cobrant, i amb interessos. I no només ha estat l’aparició del totxo en el paisatge. També hi hem afegit un total descuit vers allò que encara ens queda més o menys verge, i no cuidem les lleres dels rius, per exemple, acumulant-hi brutícia –natural i artificial. I com que tot plegat ho hem anat fent tal com una formigueta, de manera continuada al llarg dels anys, ara l’abast del problema és d’una magnitud descomunal. Per on comencem? És la gran pregunta. Les prioritats es multipliquen, de sud a nord del país. Les exigències arriben d’arreu i totes són justificades. La veritat, no seré jo qui digui per on s’ha de començar, si per dalt o per baix, o una miqueta per tots costats. Però cal començar. I, certament, la inestabilitat política que viu aquest país no hi ajuda gens. El govern català actual caducarà d’aquí a pocs mesos. I ja tenim l’anunci d’unes noves eleccions. La qüestió és que aquests comicis haurien de servir per desencallar el que ara està totalment embussat. Per crear un nou govern i avançar, políticament, socialment, econòmicament, mediambientalment... No cal que fem apostes, però s’aventuren a dir d’aquí a quants mesos tornarem a tenir un nou executiu català?