L’ordre dels factors

Sortosament, les turbulències polítiques dels darrers dies semblen haver-se esvaït amb una bona dosi de sensatesa per part de les dues forces polítiques que formen el govern de coalició a Catalunya. S’agraeix, perquè n’hem vist de l’alçada d’un campanar. Han posat a prova la paciència de l’independentisme fins a límits insospitats. La declaració del president Torra va en la millor direcció possible: aprovar els pressupostos elaborats i consensuats amb un treball intens –i de vegades invisible– per part del vicepresident Aragonès, i explorar el diàleg amb el govern espanyol. Després, i només després, es convocaran unes eleccions cada cop més necessàries. En aquest cas, l’ordre dels factors sí que altera els productes. Els comptes presentats al Parlament representen una millora substancial per a la sanitat, l’educació, la cultura i l’estat del benestar en general, després d’anys de crisi i de retallades. És un gest d’intel·ligència política aguantar les divergències i malfiances entre els socis fins a tenir els comptes aprovats. El país ho agrairà.

Pel que fa al diàleg polític, és un pas necessari, bo i sabent que les possibilitats d’obtenir quelcom són més aviat minses. La bandera del diàleg i la negociació democràtica ha d’abanderar cada pas cap a la independència. La de la repressió i la vulneració de drets l’enarbora fins ara l’Estat espanyol. És una imatge que tard o d’hora tindrà conseqüències.

Després, i només després, ens hauran de convocar a les urnes per acabar de dilucidar qui ha de liderar una nova etapa del país, que ha de superar les ferides de l’intent fallit de l’octubre de 2017 i preparar un nou embat democràtic per la independència. La campanya haurà de ser honesta i cadascú haurà d’exposar el seu pla per avançar, bo i procurant no fer-se massa mal l’un a l’altre, perquè l’aritmètica els condemnarà a tornar a aliar-se per governar. Mentrestant, el principal objectiu comú de l’independentisme hauria de ser superar el 50% dels vots emesos.