Negocis i ajustaments

Per més responsabilitat social corporativa, obra social i filantropia que faci, la banca no és vista, per la ciutadania, com un negoci solidari. Al contrari. Desnonaments, clàusules abusives, comissions, sous estratosfèrics d’alts executius, prejubilacions d’or anticipades, tancament d’oficines, ajustaments de personal i resultats milionaris juguen en contra d’una insistent neteja d’imatge. Fa temps que ja se’ns queixen les àvies, tietes i veïnes: que si els fan treure els diners al caixer sense saber-ne; que si els fan pagar en dies amb horari fixat; que si els cobren per pagar rebuts que no són de l’entitat; que si els cobren comissió de manteniment... Sense entrar en l’ètica del negoci, la transició de la banca tradicional cap a les noves tecnologies està deixant fora generacions d’analfabets digitals que se’n senten exclosos i que veuen que han perdut un servei que abans els feia sentir atesos.

Tot apunta que el 2020 serà un nou any d’ajustaments al sector, tenint en compte que les previsions de desacceleració i menor creixement econòmic són compartides pels diferents organismes reguladors; i la recepta, en aquests casos, és augmentar els marges a costa de més comissions, ajustaments de plantilles i de costos i, en alguns casos, concentracions i fusions. Més llenya, al cap i a la fi, a la imatge d’un negoci qüestionat.