Eleccions innecessàries

Els catalans ho votem tot, sempre que podem i tal i tal, però aquestes eleccions tenen un punt d’innecessàries. Els dos socis de govern no paren de repetir del dret i del revés que cal que es posin d’acord, recosir l’independentisme, refer la unitat, que han de treballar plegats, que han d’aparcar els retrets, etcètera. ERC sempre que pot remarca que no pactarà de cap de les maneres amb el PSC –ja ho han dit Marta Rovira, Pere Aragonès, Roger Torrent i Marta Vilalta– i JxCat tampoc no ho farà tenint en compte que critica la possibilitat que ERC ho faci. Si els dos socis apel·len a la col·laboració mútua i a no treure’s els ulls en campanya per poder tornar a pactar després dels comicis, per què calen unes eleccions, si justament un context electoral el que fa és dificultar l’entesa entre ells? L’historial de topades entre els socis es remunta a temps immemorials i es continuaran fent la punyeta després de passar per les urnes. Com reconeixen, estan “condemnats a entendre’s”. Si això no canviarà, no té gaire sentit tornar a anar a eleccions: sigui president qui sigui president serà per gestionar el pressupost que aprovaran plegats, i si la taula de diàleg entre governs s’ha d’acabar trencant, es trencarà igualment independentment de si el president de la Generalitat que s’hi asseu és dels uns o dels altres. Qui més podria voler-les és ERC, per intentar legítimament que el pròxim cap de govern sigui del seu partit, però en això no se la pot acusar d’electoralista perquè qui decideix anar a eleccions no és ERC, sinó el president Torra. A més, als republicans no els interessa un context electoral en plena negociació del pressupost espanyol. Pel que fa a JxCat, no té candidat efectiu i està en ple procés d’endreça. Si vol retenir la presidència, només ha d’esperar la malaurada inhabilitació del Suprem i canviar de president, que d’acord amb els equilibris parlamentaris sorgits del 21-D, recau en algun diputat del seu grup. Per no parlar del fet que es posa en risc la majoria independentista, una possibilitat que no es pot descartar mai. Els catalans ho votem tot i votem sempre, però de vegades no corre pressa.