Massa poder judicial

“L’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va triar la via de les togues per afrontar la qüestió catalana, i aquesta no és la solució”, afirmava dimarts passat a aquest diari l’exministre d’Exteriors del PP José Manuel García-Margallo. Al capdavall els fets s’han encarregat de demostrar que, efectivament, la famosa judicialització de la política no només no era la solució sinó que s’ha convertit en l’autèntic problema. La vergonya pel desgavell judicial ha acabat originant una impensable confluència entre la dreta i l’esquerra espanyoles en un objectiu inajornable: recuperar la separació de poders, si és que alguna vegada hi va ser. Els motius s’acumulen: la politització mal dissimulada de la sentència del Procés, la vulneració dels drets dels eurodiputats, la persecució judicial contra el president Torra i, finalment, la vigència de les portes giratòries entre la judicatura i la política a l’hora de nomenar la fiscal general de l’Estat... A uns els indigna que amb l’excusa de preservar la unitat de la pàtria el caràcter conservador de l’elit de la magistratura estigui retallant drets fonamentals. A d’altres, que una exministra de Justícia socialista s’hagi convertit en la nova fiscal general de l’Estat, esquitxant d’aquesta manera la tan necessària com rebregada independència entre el poder judicial i el poder executiu. Com si fos la primera vegada. Què en sortirà d’aquesta confluència efímera és ara per ara una incògnita impenetrable, però algunes veus ja en donen pistes. És el cas de Francisco Sosa Wagner, catedràtic de dret administratiu i exeurodiputat d’UPyD, que acaba de publicar l’assaig La independència del jutge, una faula? Sosa posa el dit a la llaga quan qüestiona la necessitat d’un òrgan com el Consell General del Poder Judicial, nomenat pels partits polítics. I ho remata amb una recepta que no requeriria abordar cap reforma constitucional sinó simplement retocar algun decret per posar fi a la discrecionalitat amb què el CGPJ decideix els nomenaments de magistrats de l’Audiencia Nacional, del TS o del TSJC. I substituir-la per uns ascensos reglats dins la carrera judicial. Ja estan tardant.