El gall Maurici

No sé si va superar els àpats de les passades festes nadalenques, però sí que puc dir que va guanyar un judici a França. El gall Maurici, que vivia en un poble francès, va ser demandat per uns veïns perquè s’aixecava molt d’hora al matí i feia tot el que fan tots els galls del món quan es desperten: cantar. Es veu que els veïns demandants es despertaven i després els devia ser difícil tornar agafar el son. Em sembla, encara que no ho sé segur, que la demanda la van posar dos jubilats. Doncs el jutge o la jutgessa van acceptar la petició de justícia i van arribar al judici. Però el gall va guanyar –si hem de ser precisos va ser la mestressa del gall– i els demandants van perdre i els va tocar pagar més de mil euros, mentre que el gall, fins que es va morir o el van posar a la cassola, va continuar amb les seves melodies matinals.

Els que encara hem viscut altres èpoques diem-ne més rurals, sentir cantar els galls formava part de la nostra vida quotidiana i hauríem protestat si algun dia haguessin desaparegut de cop els cants del matí i del vespre.

El fet és només una anècdota, però ens porta a un problema de fons, que sí que és preocupant. Des del dia que em van explicar que una escola, quan la professora va demanar als alumnes que dibuixessin un pollastre i aquests van dibuixar l’animal penjat en una carnisseria, mort i plomat, vaig adonar-me que el meu món havia desaparegut i havíem entrat en una nova etapa. Sense anar gaire lluny, hem vist a casa nostra més de quatre baralles pels problemes que han portat en alguns indrets les campanes de les parròquies que toquen hores i quarts durant la nit. En alguns llocs també s’ha arribat als jutjats. Em costa d’entendre, la veritat. Sí que és veritat que avui dia la gent va molt estressada i és molt sensible a problemes concrets. A més, en alguns casos la situació és creada per gent de fora, que ha llogat una habitació d’hotel o casa rural per viure un cap de setmana tranquil i s’ha trobat que les campanes no paren de tocar tota la nit. Ja ho sé, s’ha de tenir en compte la gent i buscar solucions que vagin bé a tothom. No ens n’adonarem i tornarem a ser a l’estiu. I sorgiran nous problemes, ja sigui per les festes que es fan a l’aire lliure o per les festes majors, que a l’estiu n’hi ha gairebé cada dia o almenys cada cap de setmana. Només faltaria que cada vegada que no ens deixen dormir haguéssim d’anar al jutjat.

Tothom té la seva part de raó i l’única solució per viure mínimament tranquils és que tothom hi posi de la seva part. Fins fa pocs anys no s’havia sentit dir que la gent perdia les nits per culpa dels galls, de les campanes o de les vaques, cabres i ovelles. Potser hi ha gent que encara no s’ha assabentat que al mercat hi ha taps que permeten viure allunyats de qualsevol soroll. Si anem a l’extrem, ja em direu què en fem del semàfor situat a sota mateix de la meva habitació.