‘Mejor unidos’

Valdrà la pena seguir tots aquests moviments que està fent Inés Arrimadas per salvar-se ella i el partit que aspira a dirigir. Com que les enquestes li vaticinen una davallada espectacular (a Catalunya tot sembla indicar que podrien perdre més d’una quinzena de diputats i quedar-se amb la meitat dels que tenen actualment), la portaveu taronja i candidata a presidir Ciutadans ha tingut una brillant idea: presentar-se en coalició amb el PP a Galícia, el País Basc i Catalunya. L’argument, és clar, és fer front a “l’amenaça real separatista” (sempre està bé que ho considerin una amenaça “real”, quan a vegades ni alguns dels mateixos independentistes s’ho creuen). Fins i tot li ha posat nom, a la coalició. Es diria Mejor Unidos. Caram. És una mena de Junts pel No, amb una diferència clau: a Catalunya el JxSí va néixer per liderar el moviment independentista, mentre que aquest de Junts pel No vindria a ser un Junts pel No Ser Irrellevants. Perquè, és clar, si un té en compte quin paper (paperàs) fa el PP electoralment a Catalunya i quin paper pronostiquen les enquestes a Ciutadans, estem parlant de dues propostes menors que s’ajunten per subsistir. Al líder del PP, Pablo Casado (ho sentíem aquest dilluns en una entrevista que li van fer a TVE), la música li sona bé. “Si volem guanyar l’esquerra hem d’apostar per un projecte conjunt”, deia. Caram. Hi afegiran Vox? Casado ja es veu absorbint Ciutadans –perquè això seria una fusió, no una coalició– i Arrimadas ja es veu salvant els mobles i silenciant les crítiques internes que li sorgeixen dia rere dia. El PP basc (tan majoritari al Parlament d’allà com al d’aquí) ja ho ha aplaudit, mentre que en el PP gallec, forts com estan –allà el PP és la força majoritària– encara riuen. Vaja, que com més dèbils, més partidaris de la coalició. Un acord de guanyadors, vaja. Serà interessant, deia, veure com va aquest reordenament de la dreta espanyola, a veure si triomfa l’España Suma de Casado o el Mejor Unidos d’Arrimadas. Estan en guerra i s’ajunten. Estrany. Però potser té raó Arrimadas. Mejor unidos... que desaparecidos.