Amnistia ara

Els volen tancats dins la presó 24 hores al dia i 7 dies a la setmana, sense excepcions ni concessions. Ja ho sabíem, però ens ho ha recordat la fiscalia espanyola arran del primer permís que ha obtingut Jordi Cuixart per anar a treballar. Un permís que, per cert, no és cap privilegi sinó un estricte compliment de l’article 100.2 del reglament penitenciari al qual s’estan acollint en aquests moments més de cinc-cents presos a Catalunya.

Però tot això al fiscal Zaragoza li és igual: ell volia prohibir qualsevol mena de permís als condemnats per l’1-O fins que no haguessin complert, com a mínim, la meitat de la condemna, la mateixa mesura que s’aplica als condemnats per abusos sexuals. Marchena no va gosar incorporar aquesta mesura coneguda com a “clàusula de seguretat” i dijous el fiscal Zaragoza va esclatar de ràbia en un acte universitari poques hores després que Cuixart entrés a treballar a la fàbrica: ho vam demanar, no ens van fer cas “i aquestes són les conseqüències”, va dir irat. Era de preveure i així ho va corroborar Zaragoza: la fiscalia no es quedarà de braços plegats i farà tot el possible per aturar aquests permisos, com ja va intentar aturar la concessió d’un permís de setanta-dues hores amb l’argument que Cuixart no havia mostrat penediment.

Tot plegat fa que prenguem consciència que no podem invertir energia i recursos a defensar un trist permís que, no ho oblidem, els obliga a anar cada dia a sopar i dormir a la presó. L’energia l’hem d’invertir a aconseguir que s’aprovi una llei d’amnistia que estableixi que no hi ha hagut delicte i que permeti als empresonats ser lliures i als exiliats tornar a casa. La campanya Amnistia ara de la plataforma 80% i Òmnium ja té milers de signatures encapçalades per personalitats d’un ventall ideològic molt divers, fet que prova que estem davant d’un dels consensos més amplis que hi ha ara mateix en la societat catalana: cal resoldre el despropòsit de tenir presos polítics, i l’amnistia és la millor solució. Ara que la ciutadania empeny i que s’han alineat els astres de l’aritmètica política, fem-ho!