A la tres
La repressió econòmica
“La Caixa de Solidaritat, desbordada davant el càstig preventiu no només als acusats sinó també a les seves famílies
El Tribunal de Comptes reclama que, abans de demà, els membres del govern de l’1-O (els qui són a la presó, els qui són a l’exili i els qui es troben en llibertat) i una quinzena de càrrecs públics més facin efectiva la fiança de 4,1 milions d’euros que els exigeix per assumir les possibles responsabilitats pel referèndum de l’1-O en què vostè i jo vàrem participar. És una barbaritat. Una barbaritat perquè a hores d’ara ja hi ha dipositades al jutjat número 13 i al Suprem quantitats molt superiors a la que se’ls demana pel mateix concepte. Si del que es tracta és de tornar a l’Estat els diners que suposadament es van destinar al referèndum (se’n recorden, de l’exministre Montoro dient allò que la Generalitat no s’hi havia gastat “ni un euro”), què pretenen? Cobrar-ho dues, tres o quatre vegades? És, simplement, una condemna econòmica preventiva que, i ho saben, no només afecta els encausats sinó totes les seves famílies. La Caixa de Solidaritat ha recollit fins ara 12,3 milions d’euros que ha destinat a fiances, advocats i multes. I en aquesta ocasió, i així ho han reconegut, fan curt. Diuen –diuen, diuen, diuen– que venen temps de desjudicialització i de diàleg, però la fiscalia (de qui depèn, Pedro, la fiscalia?) s’oposa a la sortida dels presos polítics per anar a treballar i el Tribunal de Comptes aplica una repressió econòmica d’una magnitud indescriptible. I aquest dilluns hi ha el perill que 32 persones en paguin les seves conseqüències en forma d’embargaments de comptes, sous i propietats independentment que al 13 i al Suprem ja hagin fet la seva feina pel mateix concepte. Són decisions, procediments, carpetes i sumaris diferents, ens diran. Però vostè i jo sabem de què parlem. Busquen desbordar la Caixa de Solidaritat (que, per cert, no entenc per què no cobreix la fiança de Santi Vila en el cas de les obres d’art de Sixena, quan en aquell moment se li aplaudia la desobediència independentment del trist paper que l’exconseller va fer al final), i busquen que la condemna afecti no només els encausats sinó també les seves famílies. Una bestiesa, vaja.