Res és de franc

Segur que s’hi han fixat. I encara més si de tant en tant miren algun partit de futbol. Què hi fan, aquests anuncis d’apostes, abans, durant i després del partit? I què hi fan, Cristiano Ronaldo o Neymar, convidant a jugar i a apostar? Aquest és el missatge que han de donar, els que són els ídols de molts dels nostres fills? Ara es veu –ho va anunciar ahir el Ministeri de Consum– que l’Estat prohibirà la publicitat dels vals de captació i fidelització que anuncien aquestes cases de joc. Ja era hora! Són aquells anuncis que t’expliquen que els primers 40, 50 o 100 euros que et juguis en aquesta casa d’apostes són gratis. I un be negre! Primer, perquè en la majoria de casos, si amb aquest “regal” obtens algun premi, no te’l descanvien pas per diners en efectiu sinó per més diners per jugar. I segona, perquè del que es tracta en realitat és d’un regal enverinat, perquè t’hi enganxis –el joc sempre porta associada la dosi d’adrenalina pertinent– i hi tornis. Un de cada vint adolescents, el 4,5% dels joves (ho deia un informe del CAC dies enrere), té conductes de risc en relació amb el joc i les apostes. I saben què més? Doncs que gairebé la meitat dels anuncis de joc i apostes es fan en horari protegit en el cas de la televisió. Un de cada tres anuncis d’un Barça-Madrid són d’aquesta temàtica, i a la ràdio, en un clàssic, el 85% dels anuncis són de jocs d’atzar. Ho troben normal? Jo no. I entenc –o accepto– que existeixin les cases d’apostes, els bingos i el rasca-rasca. Però no que ho potenciïn, i encara menys que hi hagi determinades personalitats del món de l’esport que, amb les butxaques plenes i sense cap més necessitat que la cobdícia –si més no, jo ho veig així–, es dediquin a fer aquests anuncis. Em passa una mica el mateix (i ja ho he escrit en alguna altra ocasió, guanyant-me les crítiques d’alguna empresa) amb la publicitat aquesta del crèdit fàcil que t’ofereixen alguns anunciants fent-te entendre que et sortirà pràcticament de franc, que només has de despenjar el telèfon i que ho tindràs al cap de dos minuts. Però vaja, això vostès ja ho saben. I si ara de cop el Ministeri de Consum se n’ha adonat i diu que ho regularà, doncs benvingut sigui. No m’atreviria a fer cap aposta sobre quant tardaran.