Això del mediador

Era el president José Montilla que, quan se li preguntava pel dret a decidir, responia que ja l’exercim cada vegada que hi ha eleccions. I és el president Pedro Sánchez que, quan se li parla d’un intermediari per al diàleg, replica que “el mediador seran els 47 milions de ciutadans que seran testimonis d’un diàleg franc, sincer i diàfan”. És cert que una part no pot imposar el mediador a l’altra si aquesta altra no el vol. Hauria de ser un ens superior, la Unió Europea, qui pressionés l’Estat a acceptar-ne un, però perquè Brussel·les s’avingués a pressionar Madrid, abans caldria que l’independentisme tingués prou força per pressionar les institucions comunitàries perquè ho fessin. I aquest escenari ara mateix no es dona. Si es concentra tota la pressió en la figura d’un mediador i a tot estirar es guanya un mer relator que faci de notari i que sigui de l’Estat espanyol, encara que sigui basc, no cal ni parlar-ne, vista l’experiència del lehendakari el 2017. Ja n’hem viscut, de presumptes mediacions. Abans, que els 47 milions de ciutadans facin de testimonis. És clar que segurament ni això s’obtindria, simplement embarrancaria el diàleg nonat. Pedro Sánchez sap que si l’independentisme vol sit and talk s’empassarà aquesta reivindicació, ja que no hi ha consens al voltant de la necessitat d’un mediador. L’alternativa és plantar-se i no donar l’oportunitat a explorar tal diàleg. De garanties de compliment dels acords que es prenguin a la mesa de negociació, no, no n’hi ha cap. Però és que tampoc no hi serien amb un mediador: només cal recordar el cas que fa l’Estat a les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), al grup de treball de les Nacions Unides sobre detencions arbitràries, a les observacions d’Amnistia Internacional, de la Comissió Internacional de Juristes, de la Federació Internacional pels Drets Humans o, aviat, de les conclusions de la investigació sobre els presos encarregada pel Consell d’Europa. És preferible que comenci el diàleg, a veure a quins escenaris porta. Potser embarranca igualment. El més a prop on conduirà és a la situació actual. El mínim que se’n traurà serà res.