Gat per llebre

És tanta la il·lusió que ens fa aquests dies veure sortir de la presó els Jordis, la presidenta Forcadell o la consellera Bassa (per mi, de consellers i conselleres ho seran sempre) que correm un perill; i és el d’oblidar-nos que hi tornen. Tots els diaris, les ràdios i les televisions del país (d’aquest país i del del costat) hem publicat o retransmès imatges d’ells i d’elles sortint, amb la claror del dia i deixant entreveure un somriure als llavis, que no sé si l’hi tenien o nosaltres, de contents que estàvem, l’hi volíem veure. Els Jordis ja van sortir dies enrere a passar un cap de setmana fora, i ara no només hem vist sortir Forcadell –nou hores al dia, tres dia a la setmana– i Bassa –vuit hores al dia, tres dies a la setmana– sinó que hem sabut que Quim Forn també podrà sortir a treballar a fora i que alguns d’altres estan tramitant permisos similars. Quant que me’n alegro, per ells i, és clar, per les seves famílies. I em trobo molta gent que en parla. “Que bé, que hagin pogut sortir!”, diuen. I és cert. Però no ens hauríem d’oblidar que hi tornen. Que els hem vist sortir de dia, davant d’un munt de càmeres que els esperaven, però que hi tornen de nit, ja de fosc, sense càmeres, i que això ha de ser dolorós per força. Podríem arribar a pensar-nos, veient-los anar a treballar, o a cuidar les seves famílies, que hem entrat en una etapa de normalitat. Normalitat? Ho saben, que aquests senyors i senyores han estat condemnats a desenes d’anys? I que Oriol Junqueras, el vicepresident, que és qui va rebre la condemna més alta, està lluny encara de poder rebre cap permís de sortida? Podríem arribar a pensar-nos que la situació és normal, i podríem arribar a pensar-nos que els tracten bé, que els fan un favor. I un be negre! Els apliquen l’article 100.2 del reglament penitenciari, com ho fan amb quatre-cents presos més a Catalunya. En surten, sí, de la presó; però hi tornen. I ho hauran de fer durant molts anys. Normalitat? Què volen que els digui. Avui publiquem que Alerta Solidària ha denunciat que més de dues-centes persones –dues-centes!– han estat citades a declarar pels talls que hi va haver a l’AP-7 en conèixer-se la sentència de l’1-O. Normalitat? No es confonguin, doncs. I que no els venguin gat per llebre.