Ecocidi

Ecocidi seria el cinquè crim contra la humanitat, a afegir als quatre ja existents als Estatuts de Roma (crims contra la humanitat, crims de guerra, genocidi i crims d’agressió). Són la columna vertebral del mandat del Tribunal Penal Internacional (TPI), a on ja s’han jutjat i perseguit els responsables de diferents atrocitats, i defineixen els seus àmbits d’actuació. Ecocidi seria l’acte de destruir o degradar un ecosistema de manera substancial, i l’addició d’ecocidi a la llista permetria perseguir no tan sols els responsables directes d’un ecocidi, sinó també els responsables últims, ço vol dir els presidents de companyies i de països, responsables últims de totes les accions dels seus subordinats. I, tal com ha ocorregut amb les darreres lleis anticorrupció, quan un dirigent s’enfronta a la possibilitat certa d’haver de complir dures penes de presó a títol personal, la tolerància vers aquesta mena d’activitats es redueix de manera dràstica: res fa reflexionar tant com la perspectiva, en primera persona, de diversos anys a la garjola. El mecanisme per afegir un nou crim és molt fàcil d’endegar: només cal que un dels 123 països signataris dels Estatuts de Roma ho demani. A partir d’aquí, la discussió ja no es pot vetar i s’ha de discutir a l’assemblea següent. Aconseguir que després s’hi inclogui, però, requereix l’aprovació de dos terços dels països signants (82). Això és evidentment un nombre molt important de països, però cal tenir en compte dues consideracions: la primera, que no hi ha diferències entre països –tant val el vot del més petit com del més gran, i no hi ha drets de vet–, i la segona, que en anar-se fent més evidents els impactes de la crisi climàtica, la pressió pública a tots els països farà pujar de manera paral·lela el suport a l’addició. L’ànima al darrere dels esforços més recents per assolir l’addició és Polly Higgins, una advocada laboralista anglesa. Higgins explica com un dia, esperant la sentència per un cas sobre unes lesions greus al lloc de treball, es va sorprendre pensant: “Al planeta també li estan fent lesions, i no té qui el defensi”, i, acte seguit, l’epifania personal que li va canviar la vida: “Al planeta li caldria un bon advocat!!” Des de llavors, Higgins es va dedicar amb cos i ànima a fer campanya per a l’addició d’ecocidi, fins al punt que va deixar la seva ben pagada feina i fins i tot es va vendre la casa per poder-se finançar. Malauradament, Higgins va morir aquest darrer juny, a l’edat de 50 anys, víctima d’un càncer agressiu. Afortunadament, el seu equip continua la seva obra a Stop Ecocide (https://www.stopecocide.earth/), on tothom hi pot col·laborar. Vista l’acceleració de la crisi climàtica i la manca d’acció real dels que ens governen, possiblement aquesta sigui l’eina més poderosa que tinguem a l’abast per aconseguir un canvi real.