No, diguem no!

Paraules que el primer Raimon ens ensenyava. I que faig meves per denunciar que, per pressions d’eurodiputats espanyols, els organismes del Parlament Europeu que manen i que remenen, sota pressions de retrògrads en nòmina –i no dels hereus de les “liberté, égalité, fraternité”– les cireres a Europa, vella dama degradada, han rectificat una sentència que condemnava les pràctiques de la llei mordassa, el gran poema líric de Jorge Fernández Díaz... No, no hi haurà condemna contra les pràctiques salvatges dels que atempten contra la vida dels que tracten de passar la ratlla entre segments de l’Àfrica condemnada a la misèria i l’“España, una, grande, libre”. Els fets que estimulaven la sentència contra les pràctiques tan ferotges del 13 d’agost del 2014 es basaven en la denúncia de la repressió contra pràctiques agòniques, inhumanes, de persones de l’Àfrica subsahariana que miraven de saltar la tanca fronterera, ben farcida de punxes cruels i de vigilàncies policials... que mai no han estat aplicades a pràctiques públiques de corrupció.

Qui ens ho aclareix és el magistrat emèrit del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín, membre a més de la Comissió Internacional de Juristes. Em fa ràbia que no hi hagi hagut, que jo sàpiga, corrents de denúncia multitudinaris dels col·lectius que treballen a favor dels drets humans. O que les tantes i tants electes del Parlament no hagin mirat de respondre a la “revisió”, tan sospitosa, d’instàncies europees que es declaren favorables a l’exercici dels drets humans, per pressió d’una colla de polítics espanyols en nòmina. Em pregunto si els que es passen el dia encensant la Constitució l’han llegit algun cop... ni que sigui quan parla dels drets trepitjats de les persones humanes, d’aquí i d’arreu.