(Per)versions oficials

Després del revi­fa­ment de la cam­pa­nya No em canviïs de llen­gua per cons­ci­en­ciar d’adreçar-se en català a tots aquells con­ciu­ta­dans que no tenen aquest idi­oma com a llen­gua ver­na­cla, ha rea­pa­re­gut –pre­vi­si­ble com un gag del dia de la Mar­mota– la pro­totípica acu­sació de “català = racista” o –en el menor del major dels casos– l’acu­sació de “català = clas­sista”. Hi estem ave­sats. De vega­des és una acu­sació bar­ro­era i explícita. Sovint és una acu­sació que posa molta cura a pas­sar per alt que l’idi­oma cas­tellà té més de 50 lleis que el pro­te­gei­xen (començant per la Cons­ti­tución). Altres vega­des l’acu­sació neda en la sopa semàntica d’un mes­tis­satge difús i trampós. I altres vega­des, com en un arti­cle d’Emma Rive­rola a El Periódico, l’acu­sació s’injecta amb una dosi de soci­o­lo­gia jiva­rit­zada per afir­mar que “el cas­tellà és majo­ri­tari entre la classe tre­ba­lla­dora”[recon­tra­SIC]. A alguns sec­tors sem­pre els cou que es puguin fer pas­ses perquè el català tin­gui ús social i sigui un idi­oma amb vigor i en vigor. I temo molt també que aques­tes acu­sa­ci­ons, com aquells remeis que bus­quen malal­tia, aju­den a ocul­tar altres situ­a­ci­ons clara­ment sus­cep­ti­bles de racisme, xenofòbia, segre­gació o abús. Encara res­so­nen els trets de la Guar­dia Civil a la tragèdia de Tara­jal, dis­pa­rant con­tra immi­grants nàufrags que, exhausts, neda­ven per abas­tar la costa. ¿En vir­tut de què, Ayoub, ciu­tadà català, va ser depor­tat al Mar­roc després de ser detin­gut en una pro­testa inde­pen­den­tista? Quan Daniel de Alfonso es vanta d’haver-nos “des­tros­sat el sis­tema sani­tari”, ¿no està exhi­bint impu­ne­ment un odi i un càlcul precís –amb con­seqüències molt greus– del mal que ha pro­vo­cat en la vida dels cata­lans, que veien min­vat un dret bàsic i uni­ver­sal com la salut?