Opinió

Keep calm

Paper mullat

Es tracta d’omplir els carrers d’oferta cultural basada en els llibres amb activitats relacionades amb la literatura i amb presència d’autors

Que els lli­bres esti­guin vius, és a dir, que es lle­gei­xin, que se’n parli i tin­guin una presència nor­ma­lit­zada durant l’any trobo que és feina de tots però prin­ci­pal­ment dels que ens dedi­quem a escriure o volem mirar de viure’n. I també hi han de con­tri­buir les edi­to­ri­als, els mit­jans i les esco­les, les ins­ti­tu­ci­ons i les famílies. Que ja ho fan. I, a part dels clubs de lec­tura, una de les ini­ci­a­ti­ves que està arre­lant i que ser­veix per deses­ta­ci­o­na­lit­zar el lli­bre més enllà de dates asse­nya­les com Són Sant Jordi i Nadal és la idea de crear viles del lli­bre. Com la que va néixer l’any 2008 a Bell­prat. Des d’aquesta petita loca­li­tat de l’Anoia s’ha implan­tat la lla­vor del con­cepte book town, que s’està este­nent arreu del ter­ri­tori. Es tracta d’omplir els car­rers d’oferta cul­tu­ral basada en els lli­bres amb acti­vi­tats rela­ci­o­na­des amb la lite­ra­tura i amb presència d’autors. A més de dei­xar espais lliu­res i oberts a d’altres dis­ci­pli­nes però sem­pre amb la lite­ra­tura de base. Una fórmula que s’acaba de repe­tir a l’Escala per segon any con­se­cu­tiu i amb èxit aquest cap de set­mana. La vila del lli­bre empor­da­nesa s’ha afe­git a Cer­vera, Mont­blanc i la Pobla de Segur i espero que, com deia la cançó d’en Llach, en vagin nai­xent a cada ins­tant perquè per­met estar en con­tacte amb els lec­tors i amb altres escrip­tors i edi­tors i fer allò que fan altres sec­tors: networking. Vol dir que, d’aques­tes tro­ba­des en viles que acu­llen lli­bres, lli­bre­ters, edi­tors, autors i lec­tors, en sur­ten noves pro­pos­tes, noves idees, noves novel·les. I només pen­sar que això és gràcies als lli­bres és engres­ca­dor. I pen­sar que els lli­bres no poden tenir sinó que tenen una presència diària a les nos­tres vides no és un conte de fades, és un somni fet rea­li­tat. Un somni pel qual s’ha d’anar tre­ba­llant, sense per­dre el nord, tocant de peus a terra i, sobre­tot, sent molt cons­ci­ents que, si no ens el cre­iem tots ple­gats, al final sí que el lli­bre es con­ver­tirà en paper mullat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia