En JAP i ‘El Butlletí’

Per coincidències de la vida, dissabte vinent a Llagostera conflueixen dos actes que em fan molt feliç. Al migdia, a la sala municipal de Can Roure, acompanyaré l’amic Joan Antoni Poch (l’enyorat JAP d’aquestes planes) en la presentació de la seva exposició L’Europa de les portes tancades. Una mostra de seixanta-vuit dibuixos on denuncia l’actitud del Primer Món davant la immigració i que ha viatjat per diferents poblacions des que es va inaugurar, l’octubre del 2017, a la seu del Col·legi de Periodistes a Girona. Les il·lustracions van ser publicades a El Punt Avui al llarg de setze anys i gairebé sense paraules denuncien l’actitud i les contradiccions de la Unió Europa davant la immigració i el dramàtic fenomen dels refugiats. La mostra també inclou quatre panells amb dades sobre la crisi dels refugiats.

Una estona més tard, al local polivalent, tindrà lloc un dinar que reunirà al voltant d’un centenar de persones que, en diferents èpoques al llarg de quaranta anys, han format part dels col·lectius de redacció d’El Butlletí de Llagostera, una publicació que va sortir el març de 1980 i que, tot i alguna aturada, es manté viva en paper i també al web Elbutlletidellagostera.cat. La revista va néixer de l’associació de veïns, que agafava el relleu activista del GE Bell-Matí de la dècada dels setanta, entitat des d’on s’organitzaven la majoria d’actes socioculturals: conferències, concerts, cursets de català, etc., i que també editava el programa de la festa major, que durant uns anys havien elaborat els editors del periòdic Lacustaria, un predecessor de l’actual publicació a la dècada dels seixanta. Va ser el pòsit del primer Butlletí, que durant vuit mesos es va imprimir amb multicopista! Se’n van editar fins a 57 números, el darrer, el desembre de 1990. Quan semblava que la revista dormia el son dels justos, el 1995 va sorgir un nou col·lectiu que se’n va fer càrrec i aquest miracle s’ha anat reproduint cinc vegades, sota el paraigua de l’Associació Cultural Els Papus-Tisores. El Butlletí és una publicació molt digna, que ha sabut mantenir la independència editorial dels diferents governs locals, tot i que des de la segona etapa la redacció es troba en un espai municipal, com ha de ser. I, per acabar d’arrodonir el dia, el mateix vespre al Casino Llagosterenc hi ha sopar de dones! Cada dia #Som8deMarç.