El difícil camí del ‘Brexit’

Fa uns mesos sem­blava que l’objec­tiu del Bre­xit era arri­bar a una sor­tida orde­nada del Regne Unit (RU), perquè qual­se­vol altra situ­ació hau­ria gene­rat molt enre­nou econòmic i social. Doncs ja s’ha produït, el 31 de gener, amb l’accep­tació de l’acord per part del RU i de la UE i la veri­tat és que, tal com estava pre­vist, no ha pas­sat res sig­ni­fi­ca­tiu, bàsica­ment perquè en el mateix acord de sor­tida s’esta­bleix que s’obre un període de nego­ci­ació fins al 31 de desem­bre, durant el qual pràcti­ca­ment tot segueix igual. Així que ara ja tenim mol­tes més cer­te­ses que fa uns mesos. Sabem que el RU ja no és un estat mem­bre de la UE i sabem també que tenim deu mesos, ter­mini ampli­a­ble a un o dos anys més, per acon­se­guir un acord de rela­ci­ons, i que aquest acord ha de com­plir uns estàndards democràtics simi­lars als que la UE té amb altres estats.

Podríem pen­sar que estem millor que fa uns mesos, perquè ja s’ha fet un pas més, però la rea­li­tat és que ara tor­nen a aparèixer incer­te­ses, perquè s’hau­ran d’acor­dar aspec­tes que ara per ara inco­mo­den i pre­o­cu­pen empre­ses i ciu­ta­dans, i que no és clar que tin­guin una solució con­sen­su­ada entre el RU i la UE, i això comença a obrir l’ombra d’un no acord, fet que seria una molt mala notícia. De fet, les posi­ci­ons que està mar­cant el pre­mier britànic, Boris John­son, no invi­ten a l’opti­misme, perquè ja fa dies va mani­fes­tar que la volun­tat del govern britànic és deci­dir sobre la immi­gració, esta­blint uns requi­sits de conei­xe­ment de la llen­gua anglesa i de for­mació, per poder acce­dir al mer­cat labo­ral britànic. Això afecta una de les qua­tre lli­ber­tats en què es basa el mer­cat inte­rior euro­peu, que són la mobi­li­tat de per­so­nes, empre­ses, capi­tals i mer­ca­de­ries, impres­cin­di­ble per a la UE. I fa pocs dies el John­son ha vin­gut a dir que si no s’accep­ten les seves con­di­ci­ons, ell tirarà enda­vant el Bre­xit sense acord. Parau­les que debi­li­ten la necessària con­fiança i concòrdia que ha de pre­ce­dir una nego­ci­ació. Així, aspec­tes en les rela­ci­ons entre el RU i els altres estats mem­bres de la UE que eren clars i esta­bles, ara, depe­nent de quin sigui l’acord final, poden que­dar alte­rats amb pos­si­bles cos­tos d’aran­zels i tràmits dua­ners, forçar les empre­ses a revi­sar les cade­nes de sub­mi­nis­tra­ment, ava­luar les finan­ces davant pos­si­bles incre­ments de cos­tos o de vai­vens de la lliura, pre­veure el risc de retar­dar les entre­gues, revisió dels con­trac­tes o els can­vis regu­la­to­ris que es poden pro­duir.

De fet, un no acord gene­ra­ria que les rela­ci­ons s’esta­blis­sin en el marc de l’OMC, que deter­mina aran­zels sig­ni­fi­ca­tius i que obli­ga­ria els afec­tats a tenir en compte tots els aspec­tes deta­llats. Espe­rem que a l’hora de la veri­tat els nego­ci­a­dors siguin cons­ci­ents del que ens hi juguem i arri­bin a un acord rao­na­ble, fet que seria la millor notícia per a les empre­ses i ciu­ta­dans britànics i euro­peus.