Tornem a prendre els carrers

Aquest 8 de març, per ter­cer any con­se­cu­tiu, el movi­ment femi­nista torna a con­vo­car una vaga labo­ral, de cures i de con­sum. La majo­ria de nosal­tres tenim ben gra­va­des a la memòria les dues vagues ante­ri­ors, carac­te­rit­za­des pel suport mas­siu de dones, les­bi­a­nes i trans i per mani­fes­ta­ci­ons mul­ti­tu­dinàries arreu del món.

Tot i això, la cons­ta­tació de la per­sistència de desi­gual­tats i dis­cri­mi­na­ci­ons per raó de gènere, de les violències mas­clis­tes, de l’LGTBI-fòbia, del racisme, així com del fet sin­gu­lar d’una vaga labo­ral con­vo­cada en diu­menge, podrien con­tri­buir al desànim d’algu­nes, qüesti­o­nant el sen­tit d’una nova con­vo­catòria.

És per això que cal recor­dar la potència de la vaga femi­nista. En pri­mer lloc, la vaga femi­nista vol trans­cen­dir la con­cepció androcèntrica, eurocèntrica i racista de la vaga labo­ral clàssica, res­sal­tant que la par­ti­ci­pació de la vaga no ha de depen­dre de la vin­cu­lació for­mal al mer­cat labo­ral ni par­tir d’una noció de tre­ball que invi­si­bi­litza mol­tes fei­nes precàries i femi­nit­za­des, així com molts dels tre­balls vin­cu­lats al sos­te­ni­ment mate­rial, afec­tiu, sexual i social de la vida. És per aquest motiu que el seu èxit no és com­puta única­ment en ter­mes mer­can­ti­lis­tes, tot i el suport abso­lut a la vaga labo­ral de les assa­la­ri­a­des, també de les que no des­can­sen el diu­menge.

De la mateixa manera, les difi­cul­tats per dur a terme una vaga de con­sum ens con­fron­ten direc­ta­ment amb la rea­li­tat del nos­tre model econòmic, depre­da­dor de la vida i del medi ambi­ent, i amb la nos­tra res­pon­sa­bi­li­tat indi­vi­dual i col·lec­tiva davant l’emergència climàtica i les desi­gual­tats nord-sud. Així mateix, l’aposta per con­ti­nuar situ­ant els tre­balls de cures al cen­tre del dis­curs de la vaga, asse­nya­lant la inter­de­pendència humana i del con­junt del pla­neta, és trans­for­ma­dora en si mateixa.

Per aquest motiu, davant la pre­gunta de si té sen­tit tor­nar a fer vaga aquest 8 de març, pren­dre mas­si­va­ment els car­rers altra vegada, tren­car la nor­ma­li­tat ni que sigui un sol dia, res­po­nem que té tot el sen­tit i és abso­lu­ta­ment neces­sari: en sor­tir i tro­bar-nos jun­tes, amb tota la nos­tra diver­si­tat i des de les nos­tres dife­rents situ­a­ci­ons vitals i con­tex­tu­als, ens apo­de­rem col·lec­ti­va­ment i indi­vi­dual, sen­tim la força mul­ti­pli­ca­dora de ser mol­tes, incre­men­tem el nos­tre poten­cial orga­nit­za­tiu i, sobre­tot, cami­nem ple­ga­des vers un món més just i unes vides més dig­nes i feli­ces.