Sensibilitat zero

A l'escrit vull manifestar lo descontent general pagès envers de la majoria de les empreses que per diferents o diversos projectes operen en terrenys agrícoles i/o utilitzen camins rurals. Una pràctica comuna d'aquestes empreses és menysprear l'espai que ocupen, que sovint és exagerat i desproporcionat. Aquest fet encara es fa més lamentable quan la infraestructura en la qual treballen està destinada a proporcionar-nos un valor afegit i a facilitar-nos les eines per ser més competitius. Em refereixo a les zones de secà que es transformen en regadiu. Evidentment aquest tipus d'obra sempre compta afectacions dintre la zona conreada, la qual cosa vol dir que tant lo conreu com la recollida dels fruits es veu condicionada. Tot i que això vol dir problemes, lo pagès, com que l'obra és positiva, ho assumeix.Lo descontent ve quan l'estaquillat que marca la zona d'afectació canvia dos o tres cops de lloc; quan entren les màquines i obren la rasa per un lloc on no està marcat; quan, per la seva comoditat, et rebenten l'accés a la finca, o quan, com ha passat aquest hivern, et deixen los camins impracticables o fins i tot inaccessibles en plena collita, etcètera. La llista seria inacabable i posa de manifest que envers la zona, la progressió i la propietat, la seva sensibilitat és zero.

Crec que l'administració, que en aquest cas fa una obra profitosa i esperada pel sector, hauria de marcar de més a prop aquestes empreses, perquè a ells també los fan quedar malament. I no diguem les comunitats de regants que han de capejar lo temporal com poden, perquè com són los més propers s'empassen totes les queixes sense deure-hi res. Com deia l'àvia: «Forasters vindran, que de casa mos trauran.»