Opinió

opinió

Enfortim la democràcia en una època de crisi

La crisi econòmica s'ha ins­tal·lat defi­ni­ti­va­ment en la política després d'un peri­ple ori­gi­nat en el sis­tema finan­cer i que ha afec­tat enti­tats bancàries, empre­ses i famílies. S'estan pro­duint esti­so­ra­des dolo­ro­ses sense saber si seran sufi­ci­ents o si en cal­dran d'altres. Toca arre­man­gar-se i pren­dre la ini­ci­a­tiva. I de la mateixa manera que per sor­tir enfor­tits de la crisi dema­nem a les per­so­nes que estan a l'atur que es for­min i a les empre­ses que inno­vin, també cal que la classe política i les admi­nis­tra­ci­ons inver­tim en polítiques estratègiques.

Ja sé que l'atenció a les per­so­nes, les ano­me­na­des polítiques soci­als, són pri­o­ritàries, però no podem obli­dar rea­li­tats incòmodes com ara el descrèdit de les ins­ti­tu­ci­ons públi­ques, la des­a­fecció ciu­ta­dana per la política i l'ascens d'un popu­lisme polític inqui­e­tant, entre altres raons. En part són rea­li­tats deri­va­des de la crisi i que podem com­ba­tre amb un apro­fun­di­ment de la nos­tra democràcia repre­sen­ta­tiva. És impres­cin­di­ble que els polítics ren­dim comp­tes periòdica­ment de cadas­cuna de les nos­tres acci­ons, i que fem pos­si­ble una política més intel·ligi­ble i trans­pa­rent, més par­ti­ci­pa­tiva i més res­pon­sa­ble al con­junt de la ciu­ta­da­nia. Ara bé, no a qual­se­vol preu. La reforma de la Dia­go­nal de Bar­ce­lona, per exem­ple, és una mos­tra del que no s'ha de fer. Inver­tir temps i diners en un procés de par­ti­ci­pació sense un suport polític i social prou ampli no és asse­nyat i pot pro­duir l'efecte con­trari. Per con­trast, vull des­ta­car posi­ti­va­ment les ona­des de con­sul­tes sobre la inde­pendència de Cata­lu­nya, que sense gai­res recur­sos econòmics i sense el suport de les ins­ti­tu­ci­ons, però amb un capi­tal humà impli­cadíssim i il·lusi­o­nant, ha acon­se­guit cen­trar l'atenció del debat polític i mediàtic. Alguns que van cri­ti­car l'índex de par­ti­ci­pació d'aques­tes con­sul­tes, supe­rior al 20%, han hagut de callar ara veient com un procés de par­ti­ci­pació de 3 mili­ons d'euros ha que­dat en el 12,5%. En qual­se­vol cas, els per­cen­tat­ges de par­ti­ci­pació no són el més impor­tant. El que real­ment importa és com es fan les coses abans i durant qual­se­vol procés democràtic. Els resul­tats a les urnes només en són la con­seqüència.

Inver­tir en democràcia no ens traurà de la crisi, però ens pot enfor­tir com a país. No hi ha marxa enrere. Cata­lu­nya ha can­viat molt en trenta anys, i la crisi ens obli­garà a can­viar més. La gent demana que els polítics tro­bem solu­ci­ons a tots els pro­ble­mes, i això és impos­si­ble. Ara bé, hem de ser capaços de rever­tir el pes­si­misme i creure que en una soci­e­tat com­plexa com la nos­tra podem pren­dre deci­si­ons intel·ligents. I això només és pos­si­ble si tro­bem espais comuns per a la deli­be­ració i la decisió públi­ques. I això és par­ti­ci­pació ciu­ta­dana, un camí que si el tra­cem bé ens pot obrir nous horit­zons impen­sa­bles pocs anys enrere.

Pre­si­dent regi­o­nal d'Esquerra de Girona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.