Salvar Espanya

Segons llegim als diaris, dijous CiU va tornar a «salvar» Espanya. Amb la seva abstenció els diputats i diputades de CiU varen permetre que s'aprovessin les mesures que el govern de Zapatero proposava, no a iniciativa pròpia sinó seguint el dictat dels països que tutelen l'Estat, és a dir, els Estats Units d'Amèrica, Alemanya, França i la Xina.

Se'm fa difícil entendre que CiU sigui l'única formació present al Congrés amb l'obligació de salvar ningú, ni Espanya ni, encara menys, el govern socialista. No entenc que uns partits menyspreats i humiliats, representants d'una part del poble de la Catalunya, també, insultada, menyspreada i humiliada per bona part dels mitjans de comunicació de tot el reialme, sota la mirada passiva i còmplice dels que haurien de garantir la nostra dignitat, puguin actuar amb la fredor que ho fan. Davant de tants greuges, què és el que afecta més, l'amnèsia o la responsabilitat? No fa ni dos dies que el tripartit ha engegat, per enèsima vegada, el «ventilador», ha creat una nova comissió per a la investigació de l'escàndol Millet, però ha impedit que s'investigui, per les mateixes raons, el cas Pretòria i tot el que brolla de la trama formada per un alcalde i un diputat del PSC. No fa ni dos dies que hem pogut sentir el president Montilla, exercint de secretari general del PSC, presentar Artur Mas com a futur aliat del PP, i tenim en el TC la constatació de totes les traïcions que l'Estatut i els seus defensors han patit: «Apoyaré el Estatut que salga del Parlament.» No es presenta el PP com a genuí i permanent salvador d'Espanya?, doncs per què no la salven ells? El PNB només es mou per obtenir prebendes; doncs per què en Zapatero no els ha tornat a comprar? I, si els d'ERC i ICV estan encantats de governar amb l'eix Zapatero-Montilla, no són ells, els que tenen l'obligació de ser els salvadors de l'Espanya plural i del govern dels companys de viatge? Amb la seva cínica desmemòria, ¿seran els mateixos socialistes, els que en la propera campanya diran que les pensions s'han congelat per culpa de CiU? O només ho diran els d'ERC, ICV i el PP? Potser per la rebaixa de sous als funcionaris? Que ningú no dubti que ho faran, i la resposta de CiU haurà de ser «sí, però hem salvat Espanya!»

Els titulars de la campanya electoral del novembre reflectiran les acusacions del PP que som els còmplices dels socialistes, i el PSC, a més de recordar-nos el cas Millet i el nostre parentiu amb Alavedra i Prenafeta, ens dirà que «si tu no vas, los de CiU vuelven... con el PP». Al carrer, què hem de respondre quan demanem el vot a un jubilat i aquest ens retregui que gràcies a CiU li han congelat la pensió i, encara, si aquest jubilat, a més, és dels que van anar a votar en el referèndum de Catalunya Decideix, com se li ha de respondre quan ens retregui que la nostra manera de «salvar Espanya» comporta congelar la seva pensió?

Els de CiU són gent responsable, ho pensen els governs del «directori europeu», França, Alemanya, el Benelux, el nord d'Itàlia, el que un diari defineix com l'Europa Carolíngia en un article que considera, en conseqüència, que Catalunya continua sent la Marca Hispànica. I és molt bonic, ens feliciten els economistes que estan al cas de l'Ibex i sindicats i patronals i tots els que estaven acollonits per la irresponsabilitat de Zapatero i de Rajoy. I des de CiU se'ns diu que si no s'hagués permès l'aprovació de totes les retallades el mal hauria estat molt pitjor, que les pensions, en compte de congelades haurien tingut retallades de fins al 20 per cent, com a Grècia, i els funcionaris n'haurien tingut de fins al 16 per cent, també. Tot està molt bé, però i la memòria?

Ai, la memòria!, i ai, el cinisme! Ningú no reconeixerà mai –i encara menys agrairà– aquest nou sacrifici. D'aquí a pocs dies, en plena campanya per les eleccions al Parlament de Catalunya, els del PSC ens recordaran, una vegada rere l'altra, que CiU va pactar amb el PP, oblidant que al seu dia havia salvat els mobles als governs corruptes de González; el PP es retraurà això mateix i que som còmplices de la retallada de pensions, i igualment oblidaran que, sense CiU, el primer govern d'Aznar, el del «Pujol, enano, habla en castellano», portava Espanya al fracàs en la fita de la convergència econòmica per l'euro. Amb el temps, Espanya va passar de ser governada per un visionari amb idees de grandesa a estar sota el govern d'un altre tipus d'il·lús, cregut de la transcendència de la seva capacitat d'improvisació.

La veritat, com a militant de Convergència, en aquest moment i en vista d'aquesta més que cansada repetició de la història, no sé si estar orgullós dels meus o tornar a sentir-me com el beneit de la pel·lícula.