Opinió

Vuits i nous

El centre del món

“Dalí el va situar a l’estació de Perpinyà per satisfer els duaners

Ale­xan­dre Deu­lo­feu, far­macèutic de Figue­res, his­to­ri­a­dor i visi­o­nari, va situar el cen­tre de l’uni­vers a Sant Pere de Rodes. Li ho vaig sen­tir de viva veu en una con­ferència memo­ra­ble, fa molts d’anys. Rao­nava que el romànic té l’ori­gen en aquell mones­tir. Des d’allí, el romànic es va anar expan­dint en cer­cles concèntrics, i com que és la matriu de la cul­tura cris­ti­ana que impregna mig món podem dir que aquell cor de negres que ara mateix bene­eix el Senyor en una església de la Cin­quena Avin­guda de Nova York deu la seva fe i la seva manera de pen­sar al mones­tir que sem­bla que s’hagi d’estim­bar en un pre­ci­pici de l’Empordà. Sal­va­dor Dalí va ser amic d’Ale­xan­dre Deu­lo­feu. El va pin­tar en un qua­dre de títol irònic: El far­macèutic de Figue­res no busca abso­lu­ta­ment res. Dalí va cor­re­gir a Deu­lo­feu el domi­cili del cen­tre de l’uni­vers. El va situar a l’estació de Per­pinyà, com tot­hom sap i aquests dies de con­cen­tra­ci­ons patriòtiques a la ciu­tat on l’estació fa ser­vei s’ha repe­tit. El peri­o­dista Jaume Arias va ser un con­cur­rent de Dalí. El visi­tava sovint. Par­la­ven. Quan, un cop mort el pin­tor, les con­ver­ses van per­dre el caràcter con­fi­den­cial, Arias em va expli­car que Dalí havia usur­pat la idea de Deu­lo­feu, des­plaçant-la una mica més amunt i cap a la inte­rior, per donar satis­facció a l’auto­es­tima dels dua­ners de l’estació de Per­pinyà, que de vega­des li inter­cep­ta­ven les joies i els qua­dres que ell volia pas­sar de con­tra­ban. Sem­bla que l’estra­ta­gema va fun­ci­o­nar. Qua­dres i joies van pas­sar, d’anada o tor­nada, amb més fluïdesa. Sem­pre par­lem del dua­ner Rous­seau, l’amic de Picasso que pin­tava naïf, i obli­dem la influència dels dua­ners de Per­pinyà en la història de la pin­tura.

Car­les Puig­de­mont, que des de la soli­tud de Water­loo neces­sita l’escalf humà dels seus, va orga­nit­zar una tro­bada de sim­pa­tit­zants a Per­pinyà. Va ser un èxit. Més de 150.000 per­so­nes. Va advo­car per la con­fron­tació amb l’Estat, va fer dir als seus por­ta­veus que la taula de nego­ci­ació que ERC ha acon­se­guit a Madrid amb el govern de l’Estat i en la qual Puig­de­mont té envi­ats és una enga­nyifa. En con­seqüència, les rela­ci­ons entre el par­tit de Puig­de­mont i el d’Oriol Jun­que­ras s’han enve­ri­nat encara més. Deu­lo­feu, que veia la història a través de for­mu­la­ci­ons matemàtiques, va cal­cu­lar que Cata­lu­nya seria inde­pen­dent el 2029. No falta tant, però han de ser anyets, segons els aple­gats a Per­pinyà. Hi arri­ba­rem per l’estratègia paci­ent d’ERC o pel “tenim pressa” de Puig­de­mont?

(Ara, que jo, sense càlculs i només per intuïció i joc d’emo­ci­ons, crec que el cen­tre del món es troba a la cripta del Pes­se­bre de Sant Miquel de Cuixà, bro­lla­dor de pedra que indica on va néixer una gran, per­so­nal i expan­siva cul­tura pire­naica).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia