Marejar la perdiu i acabar a «la Caixa»

El viatge de Caixa Girona cap a la fusió amb altres entitats sembla que ha arribat a la fi. Després de mesos d'ara no amb aquests, ara sí amb aquests altres, i ara sembla que anem sols o potser no, la caixa gironina acabarà finalment a mans de «la Caixa». Ahir oficialment encara en deien fusió, però entre els empleats de Caixa Girona feien córrer un dibuix en què l'estrella de «la Caixa», reconvertida en tauró, es menjava el peix gironí. No és ben bé com diu la dita, però quasi.

La notícia de la fusió-absorció va córrer com la pólvora ahir al matí, per a sorpresa de molts, entre els quals alguns membres del consell d'administració. Els mòbils treien fum arreu del territori i a la caixa gironina, com és habitual aquests últims temps, el silenci va ser la tònica dominant durant tot el dia, si exceptuem una curta nota de premsa i unes frases de Manel Serra. Tothom estava interessat a saber, naturalment, quins bous i esquelles perdrà Caixa Girona pel camí. Si es mantindrà la marca, com quedarà l'obra social o com s'ho faran amb tantes oficines duplicades a pràcticament totes les poblacions. N'hi ha que tenim, però, alguns dubtes més. Per exemple, de què han servit, tants mesos d'espera, tants mesos de presumir i de fer gironisme, per acabar al final en una posició, presumptament pla més dèbil que la que s'aconseguia amb altres opcions. És a dir, de què ha servit marejar tant la perdiu? I aquesta pregunta no l'han de contestar només el president i el director general.