Marejar la perdiu i acabar a «la Caixa»

El viatge de Caixa Girona cap a la fusió amb altres enti­tats sem­bla que ha arri­bat a la fi. Després de mesos d'ara no amb aquests, ara sí amb aquests altres, i ara sem­bla que anem sols o pot­ser no, la caixa giro­nina aca­barà final­ment a mans de «la Caixa». Ahir ofi­ci­al­ment encara en deien fusió, però entre els emple­ats de Caixa Girona feien córrer un dibuix en què l'estre­lla de «la Caixa», recon­ver­tida en tauró, es men­java el peix gironí. No és ben bé com diu la dita, però quasi.

La notícia de la fusió-absorció va córrer com la pólvora ahir al matí, per a sor­presa de molts, entre els quals alguns mem­bres del con­sell d'admi­nis­tració. Els mòbils tre­ien fum arreu del ter­ri­tori i a la caixa giro­nina, com és habi­tual aquests últims temps, el silenci va ser la tònica domi­nant durant tot el dia, si excep­tuem una curta nota de premsa i unes fra­ses de Manel Serra. Tot­hom estava interes­sat a saber, natu­ral­ment, quins bous i esque­lles perdrà Caixa Girona pel camí. Si es man­tindrà la marca, com que­darà l'obra social o com s'ho faran amb tan­tes ofi­ci­nes dupli­ca­des a pràcti­ca­ment totes les pobla­ci­ons. N'hi ha que tenim, però, alguns dub­tes més. Per exem­ple, de què han ser­vit, tants mesos d'espera, tants mesos de pre­su­mir i de fer giro­nisme, per aca­bar al final en una posició, pre­sump­ta­ment pla més dèbil que la que s'acon­se­guia amb altres opci­ons. És a dir, de què ha ser­vit mare­jar tant la per­diu? I aquesta pre­gunta no l'han de con­tes­tar només el pre­si­dent i el direc­tor gene­ral.