Sem el mateix poble

S’han fet totes les anàlisis polítiques de l’acte de suport als exiliats a Perpinyà, però trobo que s’ha parlat poc del potent discurs que va fer Joan-Lluís Lluís, en nom del Consell per la República a la Catalunya del Nord, abans que prenguessin la paraula Clara Ponsatí, Toni Comín i Carles Puigdemont. Va ser una intervenció de gran calat, d’una profunda càrrega política, acomboiada amb l’emotivitat que requeria l’ocasió. Les 150.000 o 200.000 persones –tant se val– que érem a l’esplanada de l’aparcament del Congrés d’Exposicions vam ser testimonis d’una brillant i incondicional declaració d’amor a la llengua i, per tant, al país. De fet, no ens hauria d’estranyar, atesa la trajectòria literària de Lluís. La sensibilitat de l’escriptor de Perpinyà per les llengües es projecta en la seva obra. A cremallengua, per exemple, inspirat en una sèrie publicada a la revista Presència, és un elogi de la diversitat lingüística, una mostra de la riquesa de les llengües del món. En la seva darrera novel·la, la ucronia Jo soc aquell que va matar Franco (Premi Sant Jordi), el protagonista, el que mata el dictador, Agustí Vilamat, nascut al cor del Principat i refugiat als camps d’Argelers, és un enamorat dels diccionaris que coneix tots els secrets de la llengua. O, en la penúltima, El navegant (Premi Crítica Serra d’Or), Assiscle Xatot, el personatge central, neix amb l’estrambòtica capacitat de saber parlar qualsevol llengua amb el sol fet de sentir-la parlar. Però tornem a l’acte de Perpinyà, on Lluís ens va recordar que els catalans d’un costat i l’altre de la frontera “sem un mateix poble”, però amb una “crua, terrible, dolorosa i penosa” diferència: el daltabaix que ha patit la llengua al nord, no pas per casualitat, sinó orquestrat per l’estat francès durant 360 anys. I ens va interpel·lar als del Principat, de fet ens va suplicar, que no permetem que passi el mateix. Com? “El català es defensa parlant-lo. Exercint de catalans parlant català, sempre, cada dia, cada hora, amb tothom”, va emfatitzar. Tan senzill i tan profund com això.