Muhba

Divendres passat vaig estar un parell d’hores amb en Joan Roca Albert, director del Museu d’Història de Barcelona (Muhba). Roca desbordava passió i desplegava un discurs convincent sobre el present i el futur dels Museus de Ciutat. Barcelona encapçala i lidera una xarxa internacional (ICOM-Camoc) que celebra una conferència anual i que defineix els reptes de futur d’aquests museus.

Aquest lideratge és la conseqüència d’un intens treball de recerca, d’elaboració d’un nou discurs i de reinvenció del Muhba, que ha estat sotmès a una sacsejada profunda, a processos de participació, a la redefinició en una xarxa policèntrica per tal de convertir el conjunt en “centres patrimonials de coneixement urbà i consciència ciutadana”.

Al cor d’aquesta redefinició s’hi situa l’exposició instrumental, experimental i participativa Barcelona Flashback, plena d’interrogants al voltant d’una seqüència de peces i de conceptes que articulen el paper de la ciutat contemporània i el bagatge que incorpora al llarg de tota la seva història.

És el que defineix el Muhba com un museu amb les sales per tota la ciutat. El joc d’interaccions i de miralls entre tots els centres de la xarxa fa que després d’interrogar Barcelona a la casa Padellàs el museu transiti en diferents punts per la “ciutat antiga i capital medieval”, per “la ciutat antiga”, per les “minories urbanes”, pels “relats literaris”, per la “capital europea”, per “treball i ciutat”, pel “medi ambient, l’aigua i els proveïments”, per la “metròpoli” per “l’habitatge”, per “l’autodefensa i la protecció”, per la “guerra i postguerra” i finalment per un “centre de col·leccions”. Els fluxos entre tots els centres defineixen la dialèctica entre un museu a la ciutat i la ciutat al museu.

Després de la projecció Catalunya enfora ha arribat l’hora d’articular una xarxa Catalunya endins.