A la panxa del bou

Qui ho havia de dir que els amics confederals de Podem aplicarien un 155 fraternal a Catalunya per la porta del darrere. Un govern espanyol amb la participació dels comuns es carrega l’autogovern a la primera ocasió. Es pot dir que el primer 155 va treure totes les pors, els peus de plom que poguessin tenir a l’hora de reabsorbir competències, i ara ja ni parpellegen, ho fan indissimuladament, s’hi han acostumat. Total, tampoc es pot sortir al carrer a protestar. Si Podem hi tenia reticències, se les ha empassades, igual com el dret a l’autodeterminació, que és a la panxa del bou, on no neva ni plou. Podem ha quedat bandejat dels espais de responsabilitat del govern espanyol a l’hora de gestionar la crisi del coronavirus. Pedro Sánchez continua sense confiar en Pablo Iglesias, que ha acceptat el paper de comparsa. Sí, bwana. Que l’extrema dreta aplaudeixi i celebri les mesures recentralitzadores del govern de Pedro amb Pablo hauria de convidar a la reflexió.

El cas és que en lloc d’una recentralització de gallet fàcil haurien d’estar descentralitzant més i més, especialment als territoris on hi ha focus importants de coronavirus. Trens, ports i aeroports, curiosament el que reclamava l’Estatut. Quan és qüestió de vida o mort, hom prefereix decidir sobre la pròpia vida sense que vingui ningú a potinejar, especialment quan fa tard i és més lax. No és política, és instint de supervivència. Demanen treure la política de l’equació, però els primers que la hi posen són ells.

Josep Borrell ja va avisar que calia desinfectar Catalunya, però no va predir que el principal focus d’infecció seria Madrid. Sort que el govern socialisto-podemita té un antídot que tot ho cura: el nacionalisme espanyol. “Este virus lo paramos unidos”, diu la campanya. Podrien haver utilitzat un altre lema: “Antes infectada que rota.” I com que el virus “no entén de territoris”, tal com afirma Sánchez, ahir va decidir tancar la frontera.