Una, gran i infectada

Els comptadors estan en marxa, cada hora es multiplica la xifra d’infectats, cada dia que passa hi ha morts. És un marcador cruel, però objectiu, i caldrà analitzar-lo amb cura, perquè la culpa efectivament la té el coronavirus Covid-19, però la responsabilitat, lamentablement, té més candidats, sobretot entre els que prenen decisions contra el criteri dels experts, i que són tan difícils d’explicar que ningú les explica. Decisions com no aïllar Madrid, el focus més important d’infectats (50%) i de mortalitat (70%) dins l’Estat espanyol, i permetre’n la dispersió en direcció a les platges de Marbella, la Manga o València; decisions com no confinar Catalunya (i altres llocs) quan és el que els responsables de salut de Catalunya (i d’altres llocs) reclamen, seguint el criteri de l’OMS i dels epidemiòlegs.

Per què? D’explicacions no n’han donat ni una en les múltiples rodes de premsa del president del govern o del seu gabinet de crisi. Només un mantra repetit fins a la sacietat: “El virus no entén de territoris ni de fronteres.” Deuen prendre la gent per imbècil. La Xina va tancar Wuhan i la província de Hubei; Itàlia va aïllar la Llombardia i 14 províncies del nord del país; Dinamarca es va aïllar fa temps quan encara no tenia morts i ara en té només quatre; altres l’han seguit, i el més clamorós és que, malgrat allò del virus i els territoris, Espanya ha tancat ara les fronteres terrestres amb França i Portugal i ha tancat del tot les Illes. Era mentida, és clar.

El virus no té territoris, però Espanya sí, només un. Per això la primera mesura de l’Estat autonòmic més descentralitzat d’Europa ha estat usurpar les competències de salut a qui les exerceix cada dia sobre el terreny, requisar-los les comandes del material sanitari que necessiten per portar-lo a Madrid, concentrar el 100% dels 30 milions proveïts per investigar la vacuna de la Covid-19 a Madrid o gastar milers d’euros en una campanya, Este virus lo paramos unidos, que utilitza la por a la pandèmia i a la incertesa per alimentar la nació espanyola i –cal no oblidar-ho– s’inventa una coartada per als errors en la gestió unitària de la crisi.